A peu. Ruta blava Sant Sebastià

Temps aproximat: 2 hores amb parades Distància: 6,1 km, Alçada mínima: 499 m, Alçada màxima: 588 m, Dificultat: Fàcil, Desnivell positiu: 133 m. Terreny: Camins: 75%, Corriols: 20% Asfalt: 5% - Díptic rutaWikiloc

Revisió de la ruta: octubre de 2020

Opina sobre la ruta

Marques: Cal seguir les marques de color blau que hi ha pintades en arbres i pedres que anireu trobant al llarg del camí. També es pot imprimir la descripció que s'adjunta. 


Ruta circular: es recomana fer la ruta en el sentit descrit a continuació.

Mapa: 



Lloc d’inici: Comença i acaba a la Plaça Catalunya d'Oristà (plaça pròxima a la rotonda d'accés al nucli d'Oristà)




Recorregut


Plaça Catalunya d’Oristà – La Resclosa - Les Hortes – Camp de Devesa – La Fàbrega – Torrent d’Olost – Plans de la Casanova – Font Salada – Turó de Sant Sebastià – Plaça Catalunya d’Oristà

Plaça Catalunya – La Resclosa: 10 minuts
Comencem a caminar direcció a la rotonda, per la vorera dreta i anem direcció Olost, Sant Feliu Sasserra i seguirem carretera avall tot travessant el pont de la Riera Gavarresa.


  Rotonda d'accés a Oristà


Seguint la vorera arribem al final de la barana.


A davant nostre hi ha el poliesportiu. Cal que baixem per unes escales de pedra al final del cantó dret de la barana del pont i prenem el camí de la dreta.


En pocs metres arribem a l'alçada de la Riera Gavarresa, en una cruïlla on hi trobem uns indicadors, prenem el trencall de l’esquerra direcció Gual del Molí del Solà.




Seguim entremig dels pollancres deixant la Gavarresa a la nostra dreta i la Costa del Pla a la nostra esquerra. En uns 20 metres trobem una zona més oberta, amb nombrosos pollancres i al fons, La Resclosa. 


Cal que trobem, a la banda dreta, unes passeres que ens permetran travessar la Riera Gavarresa. Travessem la Riera i seguim l’estret corriol que passa per entremig de pollancres i algun salze. 






La Resclosa – Les Hortes: 10 minuts
Deixant la Gavarresa a la nostra esquerra i encara entremig de pollancres, arribem davant d’un gran salze mig trencat, de tronc molt ample. A la nostra esquerra a vegades podem contemplar un ramat de xais que pasturen. La casa és el Molí del Solà.



A la vora de la Gavarresa hi podrem observar la presència de boga i salzes majoritàriament. En pocs metres arribem a la "palanca". Aquí trobarem un rètol indicatiu, nosaltres prenem el camí de l’esquerra tot travessant de nou la riera.


Palanca de la Gavarresa
                                     
Seguim pel camí principal. Podem observar la presència de nombroses hortes sobre del marge esquerre del camí i que menen la gent del poble. Seguim caminant i arribem novament a una cruïlla davant la granja de xais de Ca La Madrona (ens quedarà a mà dreta). El camí de l’esquerra (d’ús particular) ens portaria al Molí del Solà, si prenem el camí que puja fort amunt arribaríem a La Torre d’Oristà i el camí de la dreta i principal és el que segueix la nostra ruta. La marca de color blau ens indica que cal seguir cap a la dreta.



Les Hortes – Camp de Devesa: 25 minuts
Deixem doncs la granja de xais a la nostra dreta i la voregem en lleuger ascens. Caldrà caminar aproximadament 1,5 km per aquest ample camí fins a l’alçada de Camp de Devesa. 




Si ens trobem amb cruïlles a mà esquerra, no en farem cas i seguirem sempre pel camí principal. 



Mentrestant podem observar l’espectacular cinglera de Sant Sebastià a la nostra dreta i com la Riera Gavarresa el ressegueix ben bé als seus peus. Entre el cingle i la Riera hi ha una pineda de pi roig amb boix i nombrosos pollancres i salzes a peu de riera.



Després de caminar durant 20 minuts aproximadament comencem a divisar la casa de Camp de Devesa.


Marques que cal seguir durant el camí


Abans d’arribar a Camp de Devesa (*) ens trobem però, amb una nova cruïlla. A mà dreta, observem un altre pas de la Riera on l’aigua hi passa per sobre. Aquest no és el camí que hem de prendre sinó que passarem per davant de la casa tot observant, a la nostra esquerra el Cingle de Camp de Devesa.

Més informació
(*) Si ens cenyim a la definició podrem llegir que una devesa correspon a l’aprofitament agroforestal tradicional com a pastura de boscos, més aviat aclarits, normalment formats per roures i/o alzines si bé hi podem trobar altres espècies arbòries. Constitueixen  un exemple d’aprofitament agrícola extensiu. Ocasionalment es fa un conreu de plantes herbàcies entre els arbres per tal que animals com vaques, ovelles i porcs hi pasturin. Actualment però,els usos en aquest indret, no es corresponen amb la definició si bé antigament si que hi tenien a veure. 


                                          Pas de la Riera Gavarresa que no travessarem
                                      
Camp de Devesa – La Fàbrega: 10 minuts
Després de caminar uns 20 metres des de la casa de Camp de Devesa, travessem novament la Riera per un nou pas, aquest cop, l'aigua passa canalitzada. Abans d’arribar a aquest pas podem observar com un estret torrent (el Torrent d’Olost) conflueix amb la Riera Gavarresa i viatgen juntament aigües avall. En aquesta zona s’hi observa sovint la presència de Bernat Pescaire.


                                                      Canalització de la Riera Gavarresa

A la llunyania podem contemplar el Castell de Tornamira. 

                                                                        
Seguim el camí principal i ens trobem amb una nova cruïlla, a mà esquerra i direcció al Castell de Tornamira, arribaríem a La Torre d’Oristà ascendint de forma notable. Nosaltres seguim pel camí de la dreta, que puja de valent entreveient la casa de La Fàbrega. 


                                                        Cruïlla, a sota de La Fàbrega

     La Fàbrega

Fem la pujada deixant la casa a mà esquerra i després d’uns metres ens trobarem una nova cruïlla. Si seguíssim recte arribaríem a Olost, però nosaltres prenem el camí de la dreta que baixa lleugerament. Al camí de dalt veurem que hi ha una creu de color blau sobre una pedra la qual ens indica que no hem de seguir per aquest camí. 

MÉS INFORMACIÓ: En aquest punt comencem a trobar indicacions del Jaciment de Puig Ciutat, us recomanem visitar-lo seguint les indicacions i després retornar al camí d'origen seguint la ruta blava. És un lloc molt interessant, ple d'història i paisatge en un entorn ideal per a descansar i contemplar a totes bandes, el paisatge del Lluçanès. Trobareu informació amb panells per tal de conèixer la seva història en un enclavament molt particular.  "Informació Puig Ciutat". Museu virtual: www.puigciutat.com




Just al camí de sobre trobarem les indicacions per seguir direcció al Jaciment de Puig Ciutat. Recordeu tornar en aquest punt per enllaçar novament la ruta!
 
La Fàbrega – Torrent d’Olost: 15 minuts
Seguint el camí, ens trobarem en una bifurcació que marxa cap a l'esquerre, nosaltres seguim pel camí principal en lleuger descens. Si seguíssim cap a l'esquerra ens trobaríem un camí sense sortida.



Seguim entremig d’un bosc mixte de roures i pi blanc, més endavant divisem pollancres cosa que ens fa pensar que trobarem aigua ben aviat. Arribem doncs, al Torrent d’Olost el qual haurem de travessar per unes passeres. Cal anar en compte de no mullar-se!

                                                                    Torrent d'Olost

Torrent d’Olost – Plans de la Casanova: 15 minuts
Passem pel costat d’alguns camps i a la llunyania, a mà dreta, després d’haver creuat el Torrent, podem veure la casa de Camp de Devesa.


                                               Cultiu de colsa, al fons, Camp de Devesa

Comencem a enfilar camí amunt per un bosc mixte de roures i pi blanc i arribem a una petita clariana amb roca grisenca.



Trobarem un corriol que marxa a mà esquerra i que no agafarem sinó que seguirem la roca grisenca cap a la dreta. Aquí podem observar la presència de sotabosc mediterrani format per sajolida i farigola i joves roures martinencs.

                                               
Després de caminar uns metres arribem als Plans de la Casanova, amb camps de cultiu i petits turons. A sobre de la casa nova podem observar Serra Aguilar i la Baga de la Casanova, al fons, la Costa de Vilarroger i el Serrat de Puig Mosca. A la llunyania la casa del Bac que emergeix entre la pineda.


                                             Plans de la Casanova i al fons, La Casanova

                                                                   Al fons, El Bac

Plans de la Casanova – Font Salada: 10 minuts
Arribem a una zona de confluència de camins. Davant mateix hi ha una torre de llum. Cal que prenguem el camí de l’esquerra descendint lleugerament per un camí ample i ben conservat.



Al cap de 15 metres aproximadament trobem una nova cruïlla. A mà esquerra el camí va direcció cap a Olost (hauríem de fer un gir pràcticament de 340º), nosaltres seguim recte avall.



Aviat arribem a un nou trencant. Cal que deixem el camí principal i prenguem el de la dreta.






Entremig de pins i clarianes i caminant en lleuger descens arribem a un camí que baixa a mà esquerra. Si seguíssim recte arribaríem al Molí del Bac (d’ús particular) però nosaltres prenem el camí de baixada fins arribar a la Font Salada.  



Després de baixar uns metres i a mà esquerre, abans del Torrent, hi trobem La Font Salada. L'aigua d'aquesta font efectivament és de gust salat, aconsellem no beure'n per si les mosques... (l'aigua no és potable)

                                      
Font Salada – Turó de Sant Sebastià: 15 minuts
Travessem el Torrent de la Font Salada i ens endinsem en un corriol tapat de boixos que puja considerablement.




De seguida arribem al capdamunt de la pujada en una clariana on s’observen alguns camps. 



Prenem el camí de l’esquerra ben fressat i seguim pujant lleugerament. 



En uns metres trobem un trencant que baixa a mà dreta, nosaltres continuem pel camí recte amunt. El camí de sota va a uns camps.


Al cap d’unes desenes de metres i en una pronunciada corba que vira cap a l’esquerra, cal que estiguem atents perquè a mà dreta hi surt un corriol marcat també amb fites de pedra. Ens endinsem pel corriol sense deixar la traça i entremig de corner, roldor i pi blanc pugem lleugerament. Just al trencall on comença el corriol i a mà esquerra hi podem veure un cau que sembla ser que és de toixons.





Ara comencem a veure vistes del camí que hem fet, a la nostra dreta la Costa del Pla i  la granja de xais de Ca La Madrona. Finalment podrem veure de ben a prop les importants vistes del Cingle i l’Ermita de Sant Sebastià.

                                                            Granja de Ca la Madrona

                                                    Cingle i ermita de Sant Sebastià 

Arribem a una nova cruïlla. Cal que prenguem el camí que ens queda davant, flanquejant el cingle i sense sortir mai de la traça. És l'inici també de Costa Castell. Els turons que s’aixequen a la nostra esquerra prenen noms com: La Baga FoscaLa Baga del Ferrer, Fondo de la Font de les Canals, El Bagot... 




A partir d'aquest punt veurem que hi ha marques blaves i verdes. Aquest tros de traçat fins a Oristà és comú amb la ruta verda.
 

                            Corriol que flanqueja el Cingle de Sant Sebastià i Costa Castell

En lleuger ascens i seguint el corriol arribem finalment a la capella de Sant Sebastià, patró del poble juntament amb Sant Andreu. Observem la panoràmica del poble. Quan fa bon temps és possible veure alguns cims del Pirineu. El poble que es pot divisar és Sant Feliu Sasserra. 


                                                     Capella de Sant Sebastià (1722)

                                                                         Poble d'Oristà




Més informació
Costa Castell pren aquest nom en relació al Castell d’Oristà (Chastrum Oristi), documentat l’any 908, el qual sembla que formava part del comptat d’Osona o Manresa. La documentació que es conserva fa referència al terme de Castell d’Oristà com a districte administratiu del comtat però no es refereix explícitament a l’emplaçament de la fortalesa. Un document de l’any 944 dóna com a límits la riera Gavarresa, el castell d’Oristà, el vilar de Relat i l’església de Santa Eulàlia de Pardines. 
A prop de l’actual ermita de Sant Sebastià, pren doncs l’anomenada Costa Castell i sembla que pel topònim es podria deduir l’emplaçament del castell, situat al cim de la mateixa si bé el perímetre s’ha vist reduït degut a esllavissades. 
Es suposa que devia ser una torre massissa bastida sobre alguna roca o turó estratègic tal vegada protegida amb un mur. La proximitat de la capella abans anomenada Sant Cristòfol (923), ara Sant Sebastià, suggereix que hagués estat la capella del mateix castell si bé també hi ha  molts dubtes si realment la capella de Sant Cristòfol estava situada a l’emplaçament actual. En tot cas, la “reconstrucció” de la capella de Sant Cristòfol a l’emplaçament de l’actual Sant Sebastià tingué lloc el 1450 després dels terratrèmols ocorreguts en anys anteriors que es deixaren sentir a tot Catalunya. Però degut als fets de 1714, concretament el 1722 es va aixecar l'actual ermita de Sant Sebastià, en honor a aquest Sant per tal que protegís a la població contra la pesta. 
Els habitants d'Oristà van fer la promesa que si la pesta no arribava a la població construirien la capella en honor a Sant Sebastià (segons fonts populars). Durant el segle XV la devoció a aquest Sant es va popularitzar per tot Catalunya. 
Els fets de 1714:L’enfrontament entre els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria, anomenats vigatans i els de Felip V, dits botiflers, per la qüestió successòria plantejada arran de la mort el 1700 del rei Carles II, que no havia deixat descendència, es ventilà en una llarga i cruenta guerra que es va allargar des de 1702 fins el 1714. 
A les acaballes de la revolta els sometents de Sant Martí Sorroca, Caldes de Montbui i Oristà, entre altres, inquietaren un destacament de l’exèrcit felipista. Poc després les tropes van ocupar violentament el poble i el terme d’Oristà on calaren foc a cases i masies espoliant també, l’església parroquial. A partir d’aquest any, es van començar a renovar les cases (es poden observar llindes actualment amb la data pròxima a aquests fets). 


Turó de Sant Sebastià – Plaça Catalunya d’Oristà: 5 minuts
Després de descansar i gaudir de les vistes baixem pel camí principal asfaltat en fort descens seguint les llaçades. 



Passem per un dipòsit d’aigua i finalment arribarem a l’alçada de la carretera on hi ha un cartell anunciant el Turó de Sant Sebastià. Preferim seguir pel camí que transcorre paral·lel a la carretera en direcció a una casa blanca situada a pocs metres (Cal Bardala) la qual deixarem a la dreta.   




I finalment, després de baixar uns graons de pedra naturals, baixarem pel cantó esquerre d'un marge pronunciat fins arribar a la barana protectora de la carretera i seguint en descens, sempre pel voral, arribarem a la rotonda. Prenem la intersecció de l’esquerre i ja som novament a Plaça Catalunya!


                                                              Plaça Catalunya d'Oristà


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada