Temps aproximat: 2 hores amb parades Distància: 6,1 km, Alçada mínima: 499 m ,
Alçada màxima: 588 m ,
Dificultat: Fàcil, Desnivell positiu: 133 m. Terreny: Camins: 75%, Corriols:
20% Asfalt: 5% - Díptic ruta- Wikiloc
Revisió de la ruta: octubre de 2020
Opina sobre la ruta
Marques: Cal seguir les marques de color blau que hi ha pintades en arbres i pedres que anireu trobant al llarg del camí. També es pot imprimir la descripció que s'adjunta.
Ruta circular: es recomana fer la ruta en el sentit descrit a continuació.
Mapa:
Lloc d’inici: Comença i acaba ala Plaça Catalunya d'Oristà (plaça pròxima a la rotonda d'accés al nucli d'Oristà)
Mapa:
Lloc d’inici: Comença i acaba a
Recorregut
Plaça
Catalunya d’Oristà – La
Resclosa - Les Hortes – Camp de Devesa – La Fàbrega – Torrent d’Olost
– Plans de la Casanova
– Font Salada – Turó de Sant Sebastià – Plaça Catalunya d’Oristà
Plaça Catalunya – La Resclosa : 10 minuts
Comencem
a caminar direcció a la rotonda, per la vorera dreta i anem direcció Olost, Sant Feliu Sasserra i seguirem carretera avall tot travessant el pont de la Riera Gavarresa.
Rotonda d'accés a Oristà
Seguint la vorera arribem al final de la barana.
A davant nostre hi ha el poliesportiu. Cal que baixem per unes escales de pedra al final del cantó dret de la barana del pont i prenem el camí de la dreta.
En pocs metres arribem a l'alçada de
Seguim entremig dels pollancres deixant
Deixant la Gavarresa a la nostra
esquerra i encara entremig de pollancres, arribem davant d’un gran salze mig trencat, de tronc molt ample. A la nostra esquerra a vegades podem contemplar un ramat de xais que pasturen. La casa és el Molí del Solà.
A la vora de
Seguim pel camí principal. Podem observar la presència de nombroses hortes sobre del marge esquerre del camí i que menen la gent del poble. Seguim caminant i arribem novament a una cruïlla davant la granja de xais de Ca La Madrona (ens quedarà a mà dreta). El camí de l’esquerra (d’ús particular) ens portaria al Molí del Solà, si prenem el camí que puja fort amunt arribaríem a
Deixem
doncs la granja de xais a la nostra dreta i la voregem en lleuger ascens.
Caldrà caminar aproximadament 1,5
km per aquest ample camí fins a l’alçada de Camp de
Devesa.
Si ens trobem amb cruïlles a mà esquerra, no en farem cas i seguirem sempre pel camí principal.
Mentrestant podem observar l’espectacular cinglera de Sant Sebastià a la nostra dreta i comla Riera Gavarresa el
ressegueix ben bé als seus peus. Entre el cingle i la Riera hi ha una pineda de pi roig amb boix i nombrosos pollancres i salzes a peu de riera.
Si ens trobem amb cruïlles a mà esquerra, no en farem cas i seguirem sempre pel camí principal.
Mentrestant podem observar l’espectacular cinglera de Sant Sebastià a la nostra dreta i com
Després
de caminar durant 20 minuts aproximadament comencem a divisar la casa de Camp
de Devesa.
Marques que cal seguir durant el camí
Abans d’arribar a Camp de Devesa (*) ens trobem però, amb
una nova cruïlla. A mà dreta, observem un altre pas de la Riera on l’aigua hi passa
per sobre. Aquest no és el camí que hem de prendre sinó que passarem per
davant de la casa tot observant, a la nostra esquerra el
Cingle de Camp de Devesa.
Més informació
(*) Si ens cenyim a la definició podrem llegir que una devesa correspon a l’aprofitament agroforestal tradicional com a pastura de boscos, més aviat aclarits, normalment formats per roures i/o alzines si bé hi podem trobar altres espècies arbòries. Constitueixen un exemple d’aprofitament agrícola extensiu. Ocasionalment es fa un conreu de plantes herbàcies entre els arbres per tal que animals com vaques, ovelles i porcs hi pasturin. Actualment però,els usos en aquest indret, no es corresponen amb la definició si bé antigament si que hi tenien a veure.
Pas de la Riera Gavarresa que no travessarem
Camp de Devesa – La Fàbrega : 10 minuts
Després
de caminar uns 20 metres
des de la casa de Camp de Devesa, travessem novament la Riera per un nou pas, aquest cop, l'aigua passa canalitzada. Abans d’arribar a aquest
pas podem observar com un estret torrent (el Torrent d’Olost) conflueix amb la Riera Gavarresa i viatgen juntament aigües avall.
En aquesta zona s’hi observa sovint la presència de Bernat Pescaire.
Seguim el camí principal i ens trobem amb una nova cruïlla, a mà esquerra i direcció al Castell de Tornamira, arribaríem aLa Torre d’Oristà ascendint de forma notable. Nosaltres
seguim pel camí de la dreta, que puja de valent entreveient la casa de La Fàbrega.
Canalització de la Riera Gavarresa
A la llunyania podem contemplar el Castell de Tornamira.
Seguim el camí principal i ens trobem amb una nova cruïlla, a mà esquerra i direcció al Castell de Tornamira, arribaríem a
Cruïlla, a sota de La Fàbrega
La Fàbrega
MÉS INFORMACIÓ: En aquest punt comencem a trobar indicacions del Jaciment de Puig Ciutat, us recomanem visitar-lo seguint les indicacions i després retornar al camí d'origen seguint la ruta blava. És un lloc molt interessant, ple d'història i paisatge en un entorn ideal per a descansar i contemplar a totes bandes, el paisatge del Lluçanès. Trobareu informació amb panells per tal de conèixer la seva història en un enclavament molt particular. "Informació Puig Ciutat". Museu virtual: www.puigciutat.com
Seguint el camí, ens trobarem en una bifurcació que marxa cap a l'esquerre, nosaltres seguim pel camí principal en lleuger descens. Si seguíssim cap a l'esquerra ens trobaríem un camí sense sortida.
Seguim entremig d’un bosc mixte de roures i pi blanc, més endavant divisem pollancres cosa que ens fa pensar que trobarem aigua ben aviat. Arribem doncs, al Torrent d’Olost el qual haurem de travessar per unes passeres. Cal anar en compte de no mullar-se!
Seguim entremig d’un bosc mixte de roures i pi blanc, més endavant divisem pollancres cosa que ens fa pensar que trobarem aigua ben aviat. Arribem doncs, al Torrent d’Olost el qual haurem de travessar per unes passeres. Cal anar en compte de no mullar-se!
Torrent d’Olost – Plans de la Casanova : 15 minuts
Passem
pel costat d’alguns camps i a la llunyania, a mà dreta, després d’haver creuat
el Torrent, podem veure la casa de Camp de Devesa.
Cultiu de colsa, al fons, Camp de Devesa
Cultiu de colsa, al fons, Camp de Devesa
Comencem
a enfilar camí amunt per un bosc mixte de roures i pi blanc i arribem a una
petita clariana amb roca grisenca.
Trobarem un corriol que marxa a mà esquerra i que no agafarem sinó que seguirem la roca grisenca cap a la dreta. Aquí podem observar la presència de sotabosc mediterrani format per sajolida i farigola i joves roures martinencs.
Després
de caminar uns metres arribem als Plans de la Casanova , amb camps de
cultiu i petits turons. A sobre de la casa nova podem observar Serra Aguilar i la Baga de la Casanova , al fons, la Costa de Vilarroger i el Serrat
de Puig Mosca. A la llunyania la casa del Bac que
emergeix entre la pineda.
Plans de la Casanova – Font Salada: 10 minuts
Arribem
a una zona de confluència de camins. Davant mateix hi ha una torre de llum. Cal
que prenguem el camí de l’esquerra descendint lleugerament per un camí ample i ben conservat.
Al cap
de 15 metres
aproximadament trobem una nova cruïlla. A mà esquerra el camí va direcció cap a
Olost (hauríem de fer un gir pràcticament de 340º), nosaltres seguim recte avall.
Aviat arribem a un nou trencant. Cal que deixem el camí principal i prenguem el de la dreta.
Aviat arribem a un nou trencant. Cal que deixem el camí principal i prenguem el de la dreta.
Entremig de pins i clarianes i caminant en lleuger descens arribem a un camí que baixa a mà esquerra. Si seguíssim recte arribaríem al Molí del Bac (d’ús particular) però nosaltres prenem el camí de baixada fins arribar a
Després de baixar uns metres i a mà esquerre, abans del Torrent, hi trobem La Font Salada. L'aigua d'aquesta font efectivament és de gust salat, aconsellem no beure'n per si les mosques... (l'aigua no és potable)
Font Salada – Turó de Sant Sebastià: 15 minuts
Travessem
el Torrent de la Font Salada
i ens endinsem en un corriol tapat de boixos que puja considerablement.
De seguida arribem al capdamunt de la pujada en una clariana on s’observen alguns
camps.
Prenem
el camí de l’esquerra ben fressat i seguim pujant lleugerament.
En uns metres trobem un trencant que baixa a mà dreta, nosaltres continuem pel camí recte amunt. El camí de sota va a uns camps.
Al cap d’unes desenes de metres i en una pronunciada corba que vira cap a l’esquerra, cal que estiguem atents perquè a mà dreta hi surt un corriol marcat també amb fites de pedra. Ens endinsem pel corriol sense deixar la traça i entremig de corner, roldor i pi blanc pugem lleugerament. Just al trencall on comença el corriol i a mà esquerra hi podem veure un cau que sembla ser que és de toixons.
Ara comencem a veure vistes del camí que hem fet, a
la nostra dreta la Costa
del Pla i la granja de xais de Ca La Madrona. Finalment
podrem veure de ben a prop les importants vistes del Cingle i l’Ermita de Sant
Sebastià.
Granja de Ca la Madrona
Cingle i ermita de Sant Sebastià
Arribem
a una nova cruïlla. Cal que prenguem el camí que ens queda davant, flanquejant el cingle
i sense sortir mai de la traça. És l'inici també de Costa Castell. Els turons que s’aixequen a la nostra esquerra prenen noms com: La Baga Fosca , La Baga del Ferrer, Fondo de la Font de les Canals, El Bagot...
A partir d'aquest punt veurem que hi ha marques blaves i verdes. Aquest tros de traçat fins a Oristà és comú amb la ruta verda.
En lleuger ascens i seguint el corriol arribem finalment a la capella de Sant Sebastià, patró del poble juntament amb Sant Andreu. Observem la panoràmica del poble. Quan fa bon temps és possible veure alguns cims del Pirineu. El poble que es pot divisar és Sant Feliu Sasserra.
A partir d'aquest punt veurem que hi ha marques blaves i verdes. Aquest tros de traçat fins a Oristà és comú amb la ruta verda.
Corriol que flanqueja el Cingle de Sant Sebastià i Costa Castell
En lleuger ascens i seguint el corriol arribem finalment a la capella de Sant Sebastià, patró del poble juntament amb Sant Andreu. Observem la panoràmica del poble. Quan fa bon temps és possible veure alguns cims del Pirineu. El poble que es pot divisar és Sant Feliu Sasserra.
Capella de Sant Sebastià (1722)
Poble d'Oristà
Més informació
Costa Castell pren aquest nom en
relació al Castell d’Oristà (Chastrum Oristi), documentat l’any 908, el qual
sembla que formava part del comptat d’Osona o Manresa. La documentació que es conserva
fa referència al terme de Castell d’Oristà com a districte administratiu del
comtat però no es refereix explícitament a l’emplaçament de la fortalesa. Un
document de l’any 944 dóna com a límits la riera Gavarresa, el castell
d’Oristà, el vilar de Relat i l’església de Santa Eulàlia de Pardines.
A prop de l’actual ermita de
Sant Sebastià, pren doncs l’anomenada Costa Castell i sembla que pel topònim es
podria deduir l’emplaçament del castell, situat al cim de la mateixa si bé el
perímetre s’ha vist reduït degut a esllavissades.
Es suposa que devia ser una
torre massissa bastida sobre alguna roca o turó estratègic tal vegada protegida
amb un mur. La proximitat de la capella abans anomenada Sant Cristòfol (923),
ara Sant Sebastià, suggereix que hagués estat la capella del mateix castell si
bé també hi ha molts dubtes si realment la capella de Sant Cristòfol
estava situada a l’emplaçament actual. En tot cas, la “reconstrucció” de la
capella de Sant Cristòfol a l’emplaçament de l’actual Sant Sebastià tingué lloc
el 1450 després dels terratrèmols ocorreguts en anys anteriors que es deixaren
sentir a tot Catalunya. Però degut als fets de 1714, concretament el 1722 es va
aixecar l'actual ermita de Sant Sebastià, en honor a aquest Sant per tal que
protegís a la població contra la pesta.
Els habitants d'Oristà van fer
la promesa que si la pesta no arribava a la població construirien la capella en
honor a Sant Sebastià (segons fonts populars). Durant el segle XV la devoció a
aquest Sant es va popularitzar per tot Catalunya.
Els fets de 1714:L’enfrontament
entre els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria, anomenats vigatans i els de
Felip V, dits botiflers, per la qüestió successòria plantejada arran de la mort
el 1700 del rei Carles II, que no havia deixat descendència, es ventilà en una
llarga i cruenta guerra que es va allargar des de 1702 fins el 1714.
A les acaballes de la revolta els sometents de Sant Martí
Sorroca, Caldes de Montbui i Oristà, entre altres, inquietaren un destacament
de l’exèrcit felipista. Poc després les tropes van ocupar violentament el poble
i el terme d’Oristà on calaren foc a cases i masies espoliant també, l’església
parroquial. A partir d’aquest any, es van començar a renovar les cases (es
poden observar llindes actualment amb la data pròxima a aquests fets).
Turó de Sant Sebastià – Plaça Catalunya
d’Oristà: 5 minuts
Després
de descansar i gaudir de les vistes baixem pel camí principal asfaltat en fort
descens seguint les llaçades.
Passem per un dipòsit d’aigua i finalment arribarem a l’alçada de la carretera on hi ha un cartell anunciant el Turó de Sant Sebastià. Preferim seguir pel camí que transcorre paral·lel a la carretera en direcció a una casa blanca situada a pocs metres (Cal Bardala) la qual deixarem a la dreta.
Passem per un dipòsit d’aigua i finalment arribarem a l’alçada de la carretera on hi ha un cartell anunciant el Turó de Sant Sebastià. Preferim seguir pel camí que transcorre paral·lel a la carretera en direcció a una casa blanca situada a pocs metres (Cal Bardala) la qual deixarem a la dreta.
I finalment, després de baixar uns graons de pedra naturals, baixarem pel cantó esquerre d'un marge pronunciat fins arribar a la barana protectora de la carretera i seguint en descens, sempre pel voral, arribarem a la rotonda. Prenem la intersecció de l’esquerre i ja som novament a Plaça Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada