A peu. Ruta verda Carena de la Baga

Actualment (06/08/2019) a la Plaça Catalunya hi ha obres. Cal mirar de trobar la marca verda que puja per l'est (dreta) mirant Sant Sebastià de cara. Cal pujar per un carrer asfaltat on hi ha unes primeres escales a la vora que deixarem a la nostra dreta i seguirem de dret amunt fins arribar a unes segones escales, hi pujarem. 

Temps aproximat: 2,5 hores amb parades Distància: 9,6 km, Alçada mínima: 498 m, Alçada màxima: 684 m, Dificultat: Moderada, Desnivell positiu: 282 m. Terreny: Camins: 40%, Corriols: 58%, Asfalt: 2%- Díptic ruta - Wikiloc

Revisió de la ruta: octubre de 2020

Opina sobre la ruta 

Ruta circular: es recomana fer la ruta en el sentit descrit a continuació. Cal seguir les marques de color verd situades en arbres o bé pedres. 

Exemple de marca que cal seguir

Exemple de marca quan cal canviar de sentit, en aquest cas, caldria
 prendre el camí cap a l'esquerra (indicat per la marca superior horitzontal)

Mapa: 

Font: elaboració pròpia a partir de mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)

Lloc d’inici: Comença i acaba a la Plaça Catalunya d'Oristà (plaça pròxima a la rotonda d'accés al nucli d'Oristà)

Descripció general: Ruta carenera que ens portarà a conèixer indrets de gran bellesa i diferents panoràmiques del poble d’Oristà. 

Recorregut

Plaça Catalunya d’Oristà - Plaça major - El Torrent de la Font de la Baga - El Calvari - Carena de la Baga - Costa de la Gòrdia - Costa de l'Oliva - Coll de Garses - Font del Ginebre - Horta del Verdaguer - Claperons - Creu del Bac - Costa Castell - Sant Sebastià - Oristà.

Plaça Catalunya - Plaça major - El Torrent de la Font de la Baga: 5 minuts

Podem deixar el cotxe a la Plaça Catalunya i seguidament enfilem la pujada pel Carrer Roqueta. Veurem que hi ha dues marques de colors diferents, en aquest cas, seguirem les verdes.

Pujada del Carrer Roqueta

Campanar de l'església de Sant Andreu d'Oristà

Un cop arribem a dalt de la pujada cal que enfilem de dret amunt les escales situades a la nostra dreta. Un cop a dalt i també a mà dreta, podrem veure-hi l'antic cementiri, amb vegetació abundant, segurament sentirem gran samaniat d'estornells que no paren quiets.

Arribem a l'Església Parroquial de Sant Andreu d'Oristà i la Placeta de Mossèn Àngel Franquesa (en honor al mossèn d'Oristà)

Més informació

L’any 942 apareix descrita l’església de Sant Andreu d’Oristà, anomenada de Sant Andreu i Sant Joan, uns anys més tard. La construcció inicial ni molt menys tenia la capacitat que té l’actual església. Inicialment sembla ser que l’església era pre-romànica però no es coneix cap document que informi quan, l’antiga església pre romànica, passa a ser d’estil romànic.

Tot i així, part d’aquesta església romànica ha estat recuperada en el subsòl gràcies als treballs efectuats entre 1964 i 1970 a partir del mossèn de la població i l'ajut voluntari de molts habitants del poble els quals van reconstruir i aixecar de nou, l’actual cripta. 

Posterior al 1714, i degut al creixement de la població, va esdevenir incapaç d’acollir tots els feligresos amb la qual cosa es substituï l’església romànica per una de més gran. La data de l’acabament de l’obra de l'actual església va ser aproximadament a l’any 1739.

Resseguirem les cases de mà dreta fins el Carrer del Camí de la Font, deixant a mà esquerra, una olivera i una font.

Arribem a la Font del Reposador que ens queda a la nostra dreta venint pel camí. A partir d’aquí el camí ja no és asfaltat. 

Pot ser que hi trobem algunes fites de pedra però nosaltres sempre seguirem les marques de color verd. A partir d'ara començarem el tram de caminets i corriols. Passem per davant una petita nau que ens queda a la nostra esquerra. 

Anem seguint pel camí que davalla i al fons divisem la Font de la Baga. Arribem al torrent de la Font el qual travessarem per sobre el caminet sense problemes. 

El Torrent de la Font de la Baga - El Calvari: 18 minuts

Des del torrent seguim recte uns metres i aquí trobarem un corriol que marxa a mà dreta. Seguint el camí principal podem arribar a la Font de la Baga. L'aigua d'aquesta font actualment no és potable si bé té la seva història ja que durant molts anys (i ja en fa més de 25), tot el poble en bevia i es desplaçava amb càntirs, a buscar aigua fresquíssima. 

Era freqüent arribar a casa i sentir com la mare et deia que havies d'anar a la Font de la Baga a buscar aigua per sopar.

La Font de la Baga

Si ens arribem a la Font de la Baga, per reprendre novament el camí haurem de retrocedir uns metres fins arribar al corriol que ara ens sortirà per la part esquerre del camí i el qual va pujant mica en mica entremig de boixos i pi roig.

Anem seguint el camí en lleuger ascens trobant particularitats com el Pou de Sant Patrici, cavitat natural, actualment tapada per la vegetació la qual comunica amb el torrent de la font i que ens queda a mà dreta. 

Arribem finalment en una zona més oberta, i passem pel costat d'un camp el qual queda protegit amb una paret baixa de pedra. En èpoques de pluja i humitat sol estar força enfangat. Alerta les relliscades!

Arribem en un camí més ample el qual dóna accés a camps de cultiu. Cal que seguim de dret amunt cap a l’esquerra, per un camí de pedra, estem a l'inici del Calvari.

El Calvari - Carena de la Baga: 15 minuts

Comencem a pujar lleugerament, inicialment el camí és més ample, després es va estrenyent i va guanyant alçada. 

Passem pel costat d'una petita cabana feta de pedra que queda just a la nostra dreta, actualment en desús. En trobarem d'altres durant el camí situades als marges o enmig de camps. Antigament eren utilitzades pels pagesos per a resguardar-se de la pluja durant el treball al camp, per a guardar-hi eines i en algunes ocasions resguardar-se de la pluja i fins i tot dormir-hi si els jornalers venien de lluny. Aquesta cabana actualment està restaurada.

El camí va pujant entremig de pi blanc, ara en forma de petit corriol, amb pedra disgregada i pedra massissa al mig del camí. 

Finalment arribem a dalt del caminet i ens trobem amb un camí principal. Cap a la dreta i en pocs metres arribaríem a la carretera que ens portaria de nou a Oristà la qual arriba a l'eix transversal, però prenem el trencall de l'esquerra i seguim amunt lleugerament pel camí ample. 

A la nostra dreta podem veure parets baixes d'antigues feixes formades per petits camps i més antigament, per vinya si bé el bosc les ha acabat colonitzant. 

Trobarem un nou trencant a mà dreta que passarem de llarg i seguirem recta cap amunt arribant pràcticament a l'inici de la Carena de la Baga. 

En uns metres el camí segueix lleugerament amunt però si ens fixem detingudament a l'esquerra i entremig de boixos, marxa un corriol el qual caldrà prendre. Ja som a sobre de la Carena de la Baga.

Carena de la Baga - Costa de La Gòrdia: 15 minuts

El camí que se'ns presenta és esmolat pel pas de bestiar oví. Durant uns metres trobarem el camí ben fressat, passant per sobre d’arrels d'arbres que van fent ziga zagues durant el camí.

Arribem finalment en un punt que ens ofereix boniques vistes del poble d'Oristà i on podem contemplar bé l'entrellat de carrers, la Plaça, nombrosos camps i l'ermita i turó de Sant Sebastià. Trobarem nombrosos punts que ens permetran contemplar, descansar i menjar una mica amb vistes del poble.

 Poble d'Oristà

 Ermita de Sant Sebastià

 Nucli d'Oristà i església de Sant Andreu

Podem observar durant el transcurs del corriol i per sobre la carena, mates i arbustos com la farigola i el romaní. Arribem en un punt amb roques grisenques i un pi que ha crescut justament en una fissura de la mateixa roca. Podem contemplar boniques vistes del poble. Caldrà que seguim les marques verdes per continuar la ruta.

Anem seguint pel caminet procurant no perdre el corriol, a vegades una mica més perdedor però amb marques constants. A la nostra dreta, si entréssim una mica al bosc podríem trobar-hi una nova cabanyeta de pedra que ha quedat completament envoltada d'arbres i alguns matolls (la  Vinya del Fura), antigament era una zona cultivada de vinya i actualment, com es pot veure, el bosc ha colonitzat l’indret i en cap cas diríem que era zona de vinyes.

Més informació: Gràcies al ramat d’ovelles que freqüenta aquesta zona, encara és possible veure petits prats amb vegetació de poca alçada, fent possible el pas i la presència d’espècies herbàcies, matolls i arbustos amb gran varietat i diversitat.

Seguint les marques arribem en una cruïlla on podem divisar, a la nostra esquerra, un camí pedregós (La Costa de La Gòrdia) que seguirem en descens fins arribar al Gorg. 

Més informació: Aquesta costa fa honor a la casa de la Guàrdia situada a prop però que no hi passarem. Cal dir que els habitants d'Oristà, en la seva majoria l'anomenem la Costa de la "Gòrdia". Antigament aquestes costes (de la Gòrdia i de l'Oliva) eren molt transitades pels habitants que vivien en masies disseminades i es desplaçaven a peu per anar a escola al poble d'Oristà.

Inicialment el camí baixa de dret al poble d'Oristà però alerta perquè això no s'acaba! ben aviat virem cap a la nostra dreta en un gir de més de 340º i comencem a baixar. A la nostra esquerra hi ha el Gorg situat en un lloc ombrívol que quan plou l'aigua es desploma cap al Torrent de la Font de les Canals. Travessarem el petit torrent per sobre sense gaire problemes. No ens hem de desviar mai de la traça.

Camí cap al Gorg

Una vegada travessat el Gorg seguim en lleuger ascens altra vegada direcció cap Oristà. Trobem una zona més assolellada i oberta. 

Zona assolellada. Després d'aquest punt, 

cal canviar de sentit i enfilar cap a la dreta costa amunt.

En pocs metres passat aquest punt hem de tornar a fer un gir de 340º enfilant novament una altra costa paral·lela a la que acabem de baixar. Si seguíssim de dret avall arribaríem a una granja de xais, alerta perquè no hi hem d'arribar. 

Aviat comencem a guanyar alçada, l'avantatge d'aquests turons és que de seguida ets a dalt! Enfilem doncs, la Costa de l'Oliva, un camí ben feréstec i ple de pedres el qual ens portarà a dalt de la costa.

Camí en ascens de la Costa de l'Oliva

Pràcticament a dalt de la Costa de l'Oliva

En pocs minuts ens plantem davant d'un camí principal. Cap a la dreta aniríem directe a un camp però nosaltres seguirem cap a l'esquerra.

Caldrà que seguim aquest camí, molt més assolellat, fins que arribem en un tancat d’animals (perdius i conills) els quals es crien en captivitat i són alliberats periòdicament al bosc per mantenir-ne les poblacions.

Continuem encara pel camí principal i arribem a una cruïlla de camins. Cal que ens dirigim a una gran alzina situada a l’esquerra del camí. Hem arribat a Coll de Garses. 

Potser antigament hi havia garses, personalment no n'hi he vista mai cap!

Coll de Garses - Font del Ginebre: 20 minuts

Prenem el camí de l’esquerre, camí ample el qual discorre entre camps de cultiu passant per una zona assolellada i amb vistes al Pirineu.

Inicialment el camí discorre en terreny pla i acaba pujant lleugerament. Un cop dalt de la pujada, començarem a baixar lleugerament, i podrem observar alguna cabanyeta més que utilitzaven els pagesos antigament.

Comencem el descens direcció la Font del Ginebre seguint el camí principal.

Finalment arribem en un punt en què el camí baixa considerablement, sempre per camí ample. Proper en aquest punt  hi neix la Font del Ginebre. A la nostra esquerra hi ha la Baga Fosca (contemplant-la de prop fa honor al seu nom...)

Arribem finalment a baix el Torrent si bé no és d'esperar trobar-hi aigua... Arribem en una zona més oberta. Si seguíssim pel camí principal que vira cap a l'esquerra ben aviat arribaríem a una carretera secundària que ens portaria novament cap a Oristà.

Font del Ginebre - Horta del Verdaguer: 20 minuts

A partir d’aquest punt, i a la nostra dreta, surt un camí que es convertirà en un corriol que ressegueix el Torrent, el qual està sec pràcticament tot l’any. Alerta quan ha plogut, hi ha força fang  i és millor anar ben calçat.

Fruit del boix grèbol

Anem seguint el Torrent en forma de corriol que discorre entremig de boixos i va pujant mica en mica, és una zona força humida i amb força boix grèbol el qual s’està recuperant força bé, amb nombrosos plançons al llarg del camí. Cal seguir sempre les marques verdes i si veiem algun trencall que marxa a la nostra esquerra, no fer-ne cabal i seguir sempre pel corriol principal i ben marcat.

Molsa sobre una branca d'arbre

Podria ser que trobem algun arbre caigut que travessarem per sota sense dificultat tot seguint el camí. Alerta amb les branques!

Després de fer vàries llaçades sempre amunt, finalment arribem a dalt d'una cruïlla de corriols, en una zona més oberta. Cal prendre el corriol que tenim just a l'esquerra. 

Anem seguint el camí i veurem que a la nostra dreta hi deixem un camp erm.

Ens endinsem de nou entremig de boixos 

I arribem en una zona més oberta. Caldrà que resseguim el petit prat deixant-lo a la nostra dreta

Després de vorejar el prat arribem en una zona herbàcia amb lleuger pendent. Cal que seguim un estret corriol en ascens constant.

A mesura que anem caminant el corriol es deixa entreveure cada vegada més.

Finalment el camí s'eixampla i l'anem seguint

Arribem en una zona més oberta on hi ha alguns roures

Arribem finalment a la carretera, al fons, la casa del Verdaguer. Caldrà travessar la carretera

Resseguirem una zona erma per evitar passar per darrera de la valla de la carretera. Estem a l'Horta del Verdaguer.

Horta del Verdaguer - Claperons - Creu del Bac: 25 minuts

Finalment arribem a un camí força ample que seguirem cap a la dreta. Comencem la baixada a Claperons.

Durant el transcurs del camí cal que ens desviem pel trencall de la dreta, el de l'esquerre no té sortida. 

El camí es va estrenyent progressivament i passa entremig de roures i boixos. 

Arribem en una zona més oberta, just en aquest punt hi trobem una línia elèctrica que passarem per sota i seguirem direcció cap a l'esquerre, creuant la línia perpendicularment, endinsant-nos novament per un corriol. 

Seguint el corriol ens trobem en una zona oberta amb mates i arbusts, cal seguir pel corriol de la dreta. 

Seguint les fites, baixarem per sobre de les roques que es divisen a la imatge

Ens endinsarem novament en un corriol que passa entremig de boixos i pins, en descens

El camí comença a baixar amb una mica més de ganes observant nombrosos troncs secs al mig del camí així com pedra que no dificulta en absolut la caminada.

Arribem finalment a la carretera (que porta a Oristà) que no travessarem i seguirem pel voral deixant-la a la nostra esquerra. Estem a la Creu del Bac.

Creu del Bac - Costa Castell: 15 minuts

Al nostre davant tenim un petit turó que enfila amb ganes cap amunt, caldrà que el pugem fins a dalt i seguim la línia de la carena, molt ben definida, amb marques verdes i corriol ben fressat.

No deixarem mai la carena, entremig de pins, roures i algun boix, baixant i pujant constantment sense més dificultat i gaudint de les vistes a banda i banda. A la nostra esquerra podrem entreveure el camí que hem recorregut. A la nostra dreta, vistes al Pirineu, Lluçanès, plans de la Casanova, cingle de Camp de Devesa... 

Vistes de Camp de Devesa i el Molí del Bac

La carretera transcorre paral·lelament pel cantó esquerre al llarg del camí. 

Arribarem en un punt on ja divisem l’Ermita de Sant Sebastià i el poble d’Oristà. Baixant i seguint la carena, arribem finalment en una zona on podem veure un camí que puja de sota. Cal seguir recte en direcció a l'ermita de Sant Sebastià. El corriol que puja per la dreta correspon a la ruta blava Sant Sebastià.  En aquest punt les dues rutes (blava i verda) coincideixen i començarem a trobar marques blaves i verdes que seguirem fins a Oristà. 

Inici de la zona de baixada de la carena fins a la intersecció amb corriol 

Costa Castell - Sant Sebastià: 10 minuts

Seguim aquest estret corriol per damunt de la Cinglera de Sant Sebastià. No ens hem de desviar mai de la traça. Trobarem marques verdes durant tot el camí i passarem entremig de garrics, argelagues i alguns pins. Primer és planer, al cap d’uns metres es va enfilant lleugerament fins que puja amb ganes fins arribar a dalt de l’Ermita de Sant Sebastià.

Els turons que s’aixequen a la nostra esquerra i que es van enllaçant prenen noms com: La Baga Fosca, La Baga del Ferrer, Fondo de la Font de les Canals, El Bagot o Baga.

Sol de ponent, capvespre d'hivern abans d'arribar dalt de Sant Sebastià

Més informació

Costa Castell pren aquest nom en relació al Castell d’Oristà (Chastrum Oristi), documentat l’any 908, el qual sembla que formava part del comptat d’Osona o Manresa. La documentació que es conserva fa referència al terme de Castell d’Oristà com a districte administratiu del comtat però no es refereix explícitament a l’emplaçament de la fortalesa. Un document de l’any 944 dóna com a límits la riera Gavarresa, el castell d’Oristà, el vilar de Relat i l’església de Santa Eulàlia de Pardines. 

A prop de l’actual ermita de Sant Sebastià, pren doncs l’anomenada Costa Castell i sembla que pel topònim es podria deduir l’emplaçament del castell, situat al cim de la mateixa si bé el perímetre s’ha vist reduït degut a esllavissades. 

Es suposa que devia ser una torre massissa bastida sobre alguna roca o turó estratègic tal vegada protegida amb un mur. La proximitat de la capella abans anomenada Sant Cristòfol (923), ara Sant Sebastià, suggereix que hagués estat la capella del mateix castell si bé també hi ha  molts dubtes si realment la capella de Sant Cristòfol estava situada a l’emplaçament actual. En tot cas, la “reconstrucció” de la capella de Sant Cristòfol a l’emplaçament de l’actual Sant Sebastià tingué lloc el 1450 després dels terratrèmols ocorreguts en anys anteriors que es deixaren sentir a tot Catalunya. Però degut als fets de 1714, concretament el 1722 es va aixecar l'actual ermita de Sant Sebastià, en honor a aquest Sant per tal que protegís a la població contra la pesta. 

Els habitants d'Oristà van fer la promesa que si la pesta no arribava a la població construirien la capella en honor a Sant Sebastià (segons fonts populars).Durant el segle XV la devoció a aquest Sant es va popularitzar per tot Catalunya. 

Els fets de 1714:L’enfrontament entre els partidaris de l’arxiduc Carles d’Àustria, anomenats vigatans i els de Felip V, dits botiflers, per la qüestió successòria plantejada arran de la mort el 1700 del rei Carles II, que no havia deixat descendència, es ventilà en una llarga i cruenta guerra que es va allargar des de 1702 fins el 1714. 

A les acaballes de la revolta els sometents de Sant Martí Sorroca, Caldes de Montbui i Oristà, entre altres, inquietaren un destacament de l’exèrcit felipista. Poc després les tropes van ocupar violentment el poble i el terme d’Oristà on calaren foc a cases i masies expoliant també, l’església parroquial. A partir d’aquest any, es van començar a renovar les cases (es poden observar llindes actualment amb la data pròxima a aquests fets). 

Sant Sebastià - Plaça Catalunya d'Oristà: 10 minuts

Sant Sebastià és patró del poble juntament amb Sant Andreu. Observem la panoràmica del poble. Quan fa bon temps és possible veure alguns cims del Pirineu. El poble que es pot divisar davant nostre és Sant Feliu Sasserra. També hi podem veure la Torre d'Oristà.

Capella de Sant Sebastià (1722)

                                

Després de descansar i gaudir de les vistes baixem pel camí principal asfaltat en fort descens seguint les llaçades. 

Passem per un dipòsit d’aigua i finalment arribarem a l’alçada de la carretera on hi ha un cartell anunciant el Turó de Sant Sebastià. Preferim seguir pel camí que transcorre paral·lel a la carretera en direcció a una casa blanca situada a pocs metres (Cal Bardala) la qual deixarem a la dreta.  

I finalment, després de baixar uns graons de pedra, baixarem pel cantó esquerre d'un marge pronunciat fins arribar a la barana protectora de la carretera i seguint en descens, sempre pel voral, arribarem a la rotonda. Prenem la intersecció de l’esquerre i ja som novament a Plaça Catalunya!

Fonts de consulta històrica: Oristà i la seva història. Ramon Ordeig i Mata. Editorial EH, 1995