Les paraules


Els Oristanencs utilitzem algunes paraules i expressions que no són fàcils d'entendre. Aquí n'adjuntem algunes que hem anat recopil·lant i que sabem que si surten del Lluçanès a vegades són motiu de cares estranyes de l'oient, no cal anar gaire lluny per comprovar-ho. Bàsicament són paraules que costen cada vegada més de sentir. Eren i són emprades en moltes cases en el llenguatge més col·loquial i diari en l'entorn familiar, amb els amics, al bar, després de missa i de la matança del porc, de les tertúlies al carrer a l'estiu o mentre es comprava el pa i la llonganissa... Les definicions són a criteri de l'autora i segons com s'utilitzen al poble. Cada paraula s'escriu "tal qual" es pronuncia i aquest recopilatori és una manera de tornar-les a recordar i fer-les conèixer arreu, perquè són peculiars, interessants i formen part d'un llenguatge del poble que es deu haver anat construint a partir de situacions ben divertides... Curiosament he de dir que moltes d'aquestes paraules, si bé ens sembla que només les sentim dir per Oristà i rodalies, al llibre de Solitud, de Víctor Català, en surten unes quantes, per cert, quina meravella de llibre. 

Per què en quedi constància, adjuntem el recopilatori que anem construint dia a dia mentre parell orella i les recordem en tertúlia:

RECOFAR: Dit quan un torna a escalfar un aliment que ha estat cuit prèviament, serien per dir-ho d'alguna manera, les sobres que queden d'un dia, es guarden i l'endemà s'escalfen novament per a menjar-les. "Avui vianda recofada", és a dir; reescalfada, considerant que ja va tenir lloc la cocció. 

CATACATASQUES: Paraula emprada per designar el so que emeten les gallines d'Oristà. De petits quan ens demanaven què feien les gallines la resposta era precisament "catacatasques". Verificat empíricament que és així ;-)

MUECA: Seria el sinónim de "ganyota", "carota", algú que amb la cara fa gestos estranys per atreure l'atenció dels altres o perquè és molt expressiu/va, per exemple: "has vist aquell home quines mueques que fa?"

EMBUTZEGAT: Paraula utilitzada com a substitut d' "enfadat", potser més referit en infants que en adults. "Ha baixat la Maria tota embutzegada pel carrer de Vic"

ESGLIELLES/ESGRIELLES: Paraula que utilitzem força sovint en comptes de graelles per coure la carn. Sembla que la "es" ens fa semblar la paraula més ben acabada.  La carn, a Oristà, es cou amb esgrielles a la llar de foc. 

BRANILLES: Paraula utilitzada a la botiga per poder comptar quantes costelletes s'endul'Oristanenc/a que hi vagi a comprar.  Cinc, sis, set, deu branilles de costelles per fer a la brasa.

ARCALDE: La lletra "L" al costat d'una "C" sovint és motiu de substitució, aquest seria el cas de la paraula "alcalde", que sembla que ens costa de pronunciar... doncs fora, canviem L per R, que és més rural i sona la mar de bé. L'arcalde és la persona més votada del municipi que freqüenta l'ajuntament.  

BUGADER: Amb castellà en diríem "barreño" i la cosa que se li assemblaria força seria la palangana però alerta, un bugader és més gran, hi caben més coses. Amb el bugader hi podem posar moltes més coses a dins! 

TURBAR / TORBAR: Paraula que tenen molt present els qui tenen pressa, així doncs els que tenen pressa quan van a la botiga o al bar no s'entretenen gaire, per tant, no es turben o torben.  

ESCRIBEIA: Paraula utilitzada per referir-nos als petits talls que surten a les mans quan fa molt fred i generalment no es fa ús de la crema de mans. Es pot sentir dir a vegades "esclibeia" i ja de forma més polida "esclibella"

PRACTICANTA: La practicanta no és una persona que faci pràctiques d'administrativa ni de professora ni tampoc del metge sinó que és en definitiva la infermera o infermer que visita les persones del poble setmanalment a la consulta que hi ha al centre cívic. El pas dels anys, però, no els ha fet honor i s'han quedat amb "practicantes", generalment perquè són persones del sexe femení, tot i tenir una carrera molt ben treballada. 

ESTAR GRITLLAT: Expressió per referir-se a algú que fa quelcom que surt de l'habitual, que defuig del sentit comú. Tanmateix es diu en altres zones però alerta amb la "T" al vell mig de la paraula. Així podríem sentir dir a més d'una o d'un: "Amb la Gavarresada que va fer l'altre dia i va passar pel mig amb el cotxe, està més gritllat que una patat". Alerta perquè les patates sí que es grillen!

CLUCAR: Sinònim de "tancar" referint-se als ulls d'una persona generalment. Seria un cas típic la frase de "no he clucat ull en tota la nit"

CONSAGRAT: paraula utilitzada per descriure algú que és espavilat, que domina un tema... per exemple, una persona que troba bolets és un "consagrat pels bolets", deixa palès el teu nivell en un determinat tema. A Oristà si algú et diu "consagrat" pren-t'ho com una cosa positiva. 

ESCANYUSSAR: Dit de la persona que veu i/o menja i de resultes que se li'n va per un altre cantó i comença a tossir. El procés de rebutjar l'aliment anat per altre cantó correspondria exactament a la definició.

"TU PLA": Expressió emprada per remarcar el caràcter exagerat d'algú quan parla. Per exemple: Persona A; Aquest estiu aniré de viatge tot sol sense diners. Persona B: tu pla, sembla que visquis en un altre món, amb els problemes que hi arriba a haver a tot arreu!. 

UELLA: Expressió que ens val, i de sobre, per anomenar les "ovelles", en aquest cas en singular, equivaldria a "ovella". 

PAIAT: Sinònim de discussió acalorada com ara; "a cal xxxxx hi mouen un paiat que se'n sentirà prou a parlar".

BEGUDA: Les àvies i avis i encara ara alguns pares i mares en ves de convidar als més menuts de casa a berenar els conviden a "fer beguda"

ESCARNIR: Sinònim d'imitar, copiar, fer el mateix que una altra persona. "Vols parar d'escarnir-me?" Imagina una persona que imita algú a través de la gesticulació. "Vols parar d'imitar-me?"

BAGA:  Manera de dir "Obaga" o zona ombrívola que mira cap al nord, frescal i on es solen fer bolets.

BUBÓ:  Sinònim de calor xafogosa i enganxifosa."Fa una mena de bubó avui..."

VACÓ: Sinònim per designar a algú o tipificar-lo de "dolentet" amb el bon sentit de la paraula. Algú que fa alguna entremaliadura però amb certa gràcia. 

VESTRUÇ: Sinònim emprat per anomenar algú una mica patós, persona que surt del què anomenaríem "normalitat" general i acceptada. "Seràs vestruç fer aquestes tonteries aquí al mig de la plaça?"

GUMITAR: Sinónim de vomitar o "rujar"

FORARN: A vegades les vocals ens fan nosa i les traiem, a vegades, les trobem a faltar i les hi afegim... Forarn és el mateix que dir "forn"  en relació al lloc on anem a comprar el pa.

GURJUT: Dit de la persona que li agrada menjar a deshora i que sempre té un budell buit vaja...

TEMPERI: Sinònim de soroll

LLINTERNA: Manera de dir "llanterna"

PRILLAR: El verb "prillar" segurament encara ningú el coneix... a vegades no ens va bé pronunciar gaires vocals enmig d'una expressió i què fem? les treiem... Prillar equival a dir Perillar però l'expressió és el què val més la pena d'escoltar ja que s'utilitza en situacions com la següent: "imagina que quedes amb algú a les 09:00 h al bar per fer un cafè amb llet i el senyor del bar et diu: has quedat a les 09:00 h amb la Pepeta? en prilles que vingui", podríem dir també... "en perilles que vingui".  

ESPARVERAT: Sinònim d'"alterat". Podríem dir: "en Pepet baixava de la plaça tot esparverat, sembla que n'hi hagi passat alguna de grossa":

MENAR: Paraula utilitzada per referir-se al responsable o responsables de cuidar la terra, llaurar-la, sembrar les llavors, recollir els fruits... "La terra de Ca la Maria la mena el Quicu"

ESTAR CADUCAT: Expressió per designar algú, com no, que semblava que hauria d'aparentar més jove però que el pas del temps sembla ser li ha fet una mala passada, que no està a l'alçada de les expectatives de la gent... "has vist el Pepet de Cal Dallones? ostres tu, l'he trobat força caducat". 

VISCU: Terme emprat per designar el lloc on vius, seria el mateix que dir "visc", com ara: "d'on sou vos? - jo viscu a Oristà"

PEBRÀS/SA: Paraula emprada per descriure algú de confiança que n'ha fotuda alguna de bona però de forma molt innocent, sense ser res titllat de dolent. "Mira que n'ets de pebrassa anar pel carrer sense jersei amb el fred que fa"

MELINDRUS: Producte de pastisseria allargat i pla, de menys d'un pam per sucar amb la xocolata desfeta. Amb sucre per sobre, dolcet. 

MIDDIADA: Manera d'anomera "migdiada"

SOLOI: Manera d'anomenar "soroll"

ESTAR CARREGAT DE COLLONS: Expressió força utilitzada encara avui en dia per dir a algú, una mica airós, que té moltes manies, romanços i tonteries al cap, que deu estar fent broma vaja... "Estàs carregat de collons tu pensar-te que demà em llevaré a les sis del dematí". Podríem dir també: "Vas bé tu pensar-te que demà..."


CIURONS: Sinònim de "cigrons"

GRACIOSA: Manera d'anomenar l'aigua amb gas "gasosa"

MENESTER: Sinónim de necessitar. "Si t'he de menester et trucaré per telèfon"

POSTADA: Sinònim d'estanteries.

AIGA: Manera d'anomenar l'"aigua"

APRIAR: Sinònim d'acostar. "Apria't que fa fred"

PUIAR: Forma abreujada del verb "pujar": "puia que t'ensenyaré el joc de llit que em vaig comprar"

LLAGURT: Forma en què anomenem el iogurt 

AVIAM: Manera de dir "a veure". "Aviam si fotrem riure, estem a 3ºC i vas sense anorac..."

ALLAVONSES: Manera de dir "llavors". 

ASBERGÍNIA: Manera de dir "albergínia"

TOMACA: Manera de dir "tomàquet"

GORJUT: Paraula emprada per referir-se a algú que li encanten els dolços i menjar a deshora. Imagina una persona que menja bombons a les 16:00 h. "Mira que n'arribes a ser de gorjut eh!"

TORRECOLLONS: Sinónim per referir-se a algú que és força empipador ja sigui a l'hora de parlar o de fer brometes que no acaben d'agradar a l'altre. "Sempre amb les seves brometes, és el més torrecollons del poble". 

LLANUDES: Paraula emprada per referir-se a les sabatilles de llana utilitzades per estar per casa. 

CAL AFARTAPOBRES: Terme utilitzat per designar un lloc, generalment restaurants que ofereixen menjar en abundància i en sol sobrar grans quantitats. Curiosament són llocs que agraden i s'hi torna encara que no t'ho puguis acabar. 

QUÈ T'EMPATOLLES: Expressió utilitzada per referir-se a algú que s'està liant o bé que diu coses que no hi acabes d'estar d'acord. "Què t'empatolles tu ara, que no veus que tal com ho enfoques ens perdrem?"

DESDELUEGU: Paraula castellanitzada i que es pronuncia tal com s'escriu. Bé, no cal donar més detalls ;-)

QUÈ REMENES: Expressió utilitzada per posar en qüestió alguna acció que no agrada a algú. Podríem dir doncs: "però què remenes, no veus que et faràs mal?" Seria sinònim de dir "què fas..."

RUJAR: Sinónim de vomitar. De petits no ens referíem mai a vomitar sinó que quan teníem alguna passa havíem de "rujar" literament i així era com ens hi referíem a les nostres mares i pares. 

ATXAVUIRAR: Aquesta és la paraula que pronunciem habitualment, ni estornudar ni eixavuirar sinó que "atxavuirar" quan de forma incoscient un cop d'aire ha de sortir amb forta pressió de dins nostre. 

LLUMILLO/NUMILLO: Paraules per referir-se al llom del porc fet a la paella. No sé si encara els nens petitons fan servir aquesta expressió però de petits quan la mare ens demanava què volíem per sopar sovint cridàvem: "llumillo!" i a vegades s'ha escoltat també la paraula "numillo"

LLANGONISSA: De la mateixa "llonganissa" però sovint l'escoltem amb a i no amb o. "Aquesta llangonissa del porc de casa és la més bona que he menjat mai"

ALTANTO: Terme utilitzat per donar importància a un fet, com avisant... "Altanto que fa dies que hi ha gent estranya pel poble i els haurem de seguir de prop"

ALTO: Terme utilitzat per fer un incís o donar èmfasi durant una conversa, per donar pes a alguna cosa que s'està dient com ara "Alto, si no s'aparten cridaré els mossos", podríem utilitzar també "Compte, si no s'aparten cridaré els mossos"

ROINA/ FER LA XIM XIM: Expressió utilitzada quan plou molt poc, pluja fina. "Aquesta xim xim va molt bé pels camps", "Has vist quina roina que fa? mira que n'és de maco un dia així"

SAGAL: Sinònim de noi jove, emprat per cridar algú i fer-li valdre la condició de noi amic. "Sagal, ho has fet de conya!"

AVESAT/DA: Verb sinónim de acostumat. Així doncs podríem dir: "Aquest noi està avesat a fer aquesta feina i moltes d'altres"

VENIR-NE DE MENA: Expressió que es fa servir quan algú té trets de familiars com els avis i es vol remarcar una determinada característica. Per exemple: "Aquest noi és molt alt i prim, deu venir-ne de mena perquè el seu besavi ja ho era també"

TURC I MARRÀ: Expressió utilitzada per designar a algú que és molt i molt tossut. Quan algú no vol obeir les paraules d'algú, sobretot antigament, se'ls deia: "no em fa cas de res, és turc i marrà que no sé pas què en farem de tu!"

MESELL: terme referit a les persones valentes, que aguanten el fred intens i no s'espanten fàcilment.


TITU CALENT: Expressió emprada per treure importància a un petit incident que es dóna normalment en els nens quan cauen i es fan una mica de pelat. "No ploris home, que això és un titu calent".

COLLONSES: Forma de queixar-se o mostrar una petita enrabiada i no haver de dir textualment, que queda més malament... "collons". Imagina't que esperes algú a l'hora que heu quedat i arriba molt tard, l'expressió seria: "collonses, que no mires el rellotge o què?"


EIXIDA: Terme per referir-se a una sala descoberta, annexa a la vivenda de les cases de pagès sobretot, cobertes de sobre per la teulada per estar a eixopluc, amb baranes, més gran que un balcó on els estadants hi netejaven el gra com cigrons, mongetes, pèsols i era un lloc de trobada i de repòs en moltes cases. També hi ha cases del poble que encara mantenen l'estructura. 

ANAR CONILL: Es fa servir per anomenar a algú que va despullat literalment de dalt a baix. "has vist aquella noia de la tele va conilla! jajaja". Terme emprat a casa sobretot en la canalla i els pares per referir-s'hi. 

ANTES D'AHIR: Expressió que es refereix a "abans d'ahir"

DESPUÉS D'AHIR: Expressió que es refereix exactament a "abans d'ahir". Personalment he de dir que em va sorprendre quan em van comunicar que en una casa del poble concretament utilitzaven aquesta expressió, em sembla boníssima per recollir-la, no fora cas que hi hagués més oristanencs/ques que també la fessin servir... 

BLEDA SOLEIADA: Terme emprat per referir-se a algú quan té una mica de vergonya o no s'atreveix a expressar-se amb normalitat. Per exemple podríem dir: "Ai mare, sembles una bleda soleiada, mira que no atrevir-te a demanar-li si podries anar amb ells a jugar a casa seva..."

BRENEJANT: Terme utilitzat per referir-se a les persones que estiugen al poble vingudes normalment del Barcelonès i rodalies. Sovint a casa a l'estiu es sentia a dir: "ja som uns quants més, els brenejants ja han arribat". 


EN VES DE...: Expressió utilitzada i sinónima de "en comptes de", per exemple: "en ves de fer tan esport podries estudiar una mica més..."

VEIES: Sinónim de "ves en compte". Per exemple: "veies que no t'enxampin que sinó et renyaran".

SUARA: Sinónim de "fa una estona", "a suara he anat a l'hort i he vist molts pardals".

LLOCA: Quan una pera presenta color negrós a l'interior es fa servir aquesta paraula per designar la caracterització "aquesta pera s'està tornant lloca", també podríem dir "aquesta pera s'està fent malbé de dins i comença a tornar-se negrosa". A vegades també s'utilitza per caracteritzar algú com ara: "nena, sembles una lloca" altrament dit: "tenir un aspecte poc cuidat, mal pentinada etc"

SAMANIAT: Fer rebombori, soroll. "Canalla, voleu parar de fer samaniat!!"

ASMARI: sinónim d'"armari". La veritat és que costa menys de dir "asmari" que no pas "armari". 

ESCOTORIT: Persona que té una cara viva. "s'ha tallat els cabells i fa cara d'escotorit". Una vegada treballant vaig dir a una companya que feia cara d'escotorida i la seva cara no va ser precisament d'alegria... 

OIDÀ: sinónim de "pots comptar". La gent gran sovint la utilitza per acabar una frase del tipus "oidà, què hi vols fer... noi..."

POTS PENSAR: Terme utilitzat entre converses per treure importància a un fet. "pots pensar,  no t'hi capfiquis".

CUSONA: terme que es refereix a algú que li agrada que el mimin. "és una persona molt cusona, sempre fa carícies".

BENEIT/A: identifica algú que ha dit alguna cosa que fa riure o esgarrifar. "és un beneit, va amb el cotxe per dins el poble molt de pressa".

"BO I...": És un terme que es fa servir com a sinònim de "estant...", podríem dir: "bo i assegut diu que li fa mal l'esquena", així mateix podríem dir també: "estant assegut diu que li fa mal l'esquena".


Paisatges

Els 3 pobles (juliol 2019)

Aquesta foto la vaig fer fa uns dies amb la bicicleta, de bon matí. Abans de retornar a Oristà m'agrada parar-me en alguna carena i poder gaudir de les vistes. Sempre amb el propòsit que he de tornar a casa amb una imatge o alguna cosa apresa. Aquí us deixo la imatge de Sant Feliu Sasserra a l'esquerra i de La Torre d'Oristà a la dreta. Entremig, camps cossetxats d'ordi o de blat en un 2019 i estiu especialment, de temperatures extremes que han rondat els 40ºC o una mica més i amb una escassetat d'aigua generalitzada. 

Aquest any, sens dubte, ha estat de primavera pobra des del punt de vista de floració. Mes de juliol amb herba extremadament seca... 



Abril i maig de 2018, la primavera com mai l'havia vist

Hauré de recordar de ben segur aquest any, especialment abril, maig i també hi inclouria el juny per tal definir una de les millors primaveres que he viscut mai des del punt de vista de la floració i la trobada d'espècies per l'herbari, aquesta primavera l'he incrementat en unes 45 espècies, algunes d'elles, no les havia vist mai al voltant d'Oristà. Les pluges d'enguany han fet florir fins els secrets més ben guardats florísticament parlant. 

 Corretjola florida de color blanc al corriol de Costa Castell

 Jonceda, formant part del sotabosc en àmplies extensions

 Ginesta en un marge solell de la ruta verda, amb una olor encisadora

 Petit prat ben format amb nombroses espècies de compostes, malves, gramínies, orquídies... 

 Timoneda en petit prat molt solell de la ruta verda

 Gandaia resseguint camí de la ruta verda amb els camps verds de cereal

 Mallencrera prenent el sol en un lloc privilegiat, Costa Castell

Tortellatge florit i esplendorós en un prat madur a prop de la ruta verda


Camps de blat, trepadella i colsa (florits entre abril i maig de 2018)

 Camp de blat a la Ruixeda

 Camp de trepadella de ruta verda (Ca l'Andreu)

Camp de colsa a Coll de Garses


La nevada del febrer de 2018

Nevada que ha tingut lloc el 27 i 28 de febrer i ha eclipsat tot Catalunya. A Oristà també ha arribat i s'han pogut veure i tocar paisatges blanquíssims, el primer dia amb sol inclòs després que nevés durant la nit, el 28, neu durant tot el dia que no va impedir trepitjar camins i boscos que tenien una fesomia ben diferent. Arbres prims mig tombats pel pes de la neu, cabirols a plena tarda en algun camp i ganes de sortir i gaudir de la millor companyia. 

Arbre accedint al trencant cap a la palanca de les Hortes

La Gavarresa a La Palanca

La Gavarresa a La Palanca

La Resclosa

Passant sota la Resclosa per la ruta blava

Pujant a la Costa del Poli

Pujant a la Costa del Poli

Als camps del Madrona

Als camps del Madrona amb Sant Sebastià al fons

Als camps del Madrona. Barraca mig ensorrada

Als camps del Madrona amb el Cingle de Sant Sebastià al fons

Oristà des de Sant Sebastià

La Gavarresa al pas del Tin

Pujant a Venta
Gairebé a Venta

Passada la casa en runes de Venta direcció la Ruixeda

Cap a Bon Veí

Cap a Bon Veí, sota la Ruixeda

Cap a Bon Veí sota la Ruixeda

Camí principal de la Serra de Sant Nazari

Casanova de Solà Sagalés
Els Sants Màrtirs

Camí a Sagalés des dels Sants Màrtirs

Els Sants Màrtirs

Mas Bossal des de la Ruixeda

Carrer de la Ruixeda

Baixant pel corriol de Venta

Baixant per camí alternatiu de Venta


Heus aquí alguns colonitzadors (el boix) germinat i crescudet al mig d'un camí (febrer de 2018)


Cel de cabretes terra de pastetes (3/2/2018)
Es confirma que avui dia 4/2/18 ha plogut tot el dia i ara a la nit, està nevant lleugerament...



Paisatge que et permet descansar la ment i reflexionar, això tan difícil i que sovint et pot semblar absurd i que no sé què ho fa que t'ajuda a arribar a casa content, descansat, amb pau (3/2/2018)



Gebrada en un camp del mes de gener a prop del Cingle dels Tres Còdols (gener 2017)



Casa de la Mallorca amb panoràmica a baix a la Gavarresa, amb petits turons de pi blanc i pollancres que delaten el pas de la Riera (gener de 2017)



Vistes al Port del Comte, Serra d'Ensija i Cadí des del Carrer de la Ruixeda (gener de 2017)




El cel rogent del mes de gener al carrer de la Ruixeda (gener de 2017)
La gratitud de quan es fa tard... potser no és mai tard sinó un bon moment per reflexionar que un nou dia naixerà davant una bellesa immensa a la carena de la Ruixeda.





Pont de la Gavarresa al pas per la ruta blava (desembre 2017)


Al fons, a peu de la baga, la font de la Baga, aigua que fa una pila d'anys bevíem i anàvem a buscar amb càntirs. Des de Sant Sebastià (desembre de 2017)



Poble d'Oristà dins la vesprada freda. D'aquí uns minuts, com si res, el poble quedarà adormit. Magnífiques vistes. Al fons superior esquerre, Montserrat (desembre de 2017)



Corriol arribant a Sant Sebastià just quan encara queden alguns minuts de sol. A peu de camí a l'esquerre, mallencrera (arbust) pelada de fred (tarda de desembre de 2017)


Desembre amb fred intens i vistes al Bac i al cingle de Sant Sebastià (8/12/2017)




Tardor acolorida just després d'una petita gebrada (primera setmana de novembre de 2017)



Primers rajos de sol darrere el cingle de Sant Sebastià amb temperatures justetes que asseguren les primeres glaçades (primera setmana de novembre de 2017)



Els primers rajos de sol acaben de donar el color necessari per gaudir d'una matinal en plena natura faci fred o calor (novembre de 2017)


La tardor a Oristà i els arbres de fulla caduca que s'afanyen per iniciar un nou cicle; l'entrada del fred (inicis de novembre de 2017)

Les blades, els aurons blancs i negres, les moixeres de guilla, arços blancs, pollancres i les serveres especialment són els arbres que donen color als boscos d'Oristà entre la tardor i l'hivern. Els roures, de colors més groc marronosos també criden l'atenció:








Els cingles que deixen palès que ben a prop hi tenim la Riera Gavarresa (octubre 2017)

No puc deixar d'aturar-me en aquest indret cada vegada que hi passo. La natura sembla que es para i en moltes ocasions, les cornelles negres hi volen a prop per saludar-me. 



Els nostres camps de tardor recentment llaurats o bé amb el sembrat verd, dues modalitats que integren el nostre paisatge (finals d'octubre 2017)




L'ermita de Sant Nazari treu el nas entre els pins blancs per dir-nos "bona tarda" (octubre 2017)



Un dia meravellós deixarà lloc a un de nou (octubre de 2017)

Posta de sol gairebé impossible, a dalt a Sant Sebastià

Els sembrats que somriuen a les darreres pluges (octubre de 2017)

Camp sembrat de cereals 

Noguer al fons i paret de pedra a primer pla, enmig, camp sembrat de cereals


Paisatge de tardor des de Sant Sebastià (octubre de 2017)
A dalt de Sant Sebastià sempre passen coses meravelloses...

posta de sol mirant a ponent

El poble d'Oristà amb el fum del forn de pa escapat arreu 

El sol és post i a Oristà ja fosqueja

Carena de Sant Sebastià

L'ermita de Sant Sebastià sempre imponent vigilant el poble


La Serra d'Ensija, entre els núvols i la muntanya mitjana (agost 2017)
Tot fent la ruta verda, ben d'hora aquest matí d'agost, la boira just s'aixeca per posar de manifest que més enllà de camps i petits turons, s'aixequen muntanyes de gran bellesa. 

 
A l'agost, molta calor i camps grocs (juliol de 2017)
No sabria dir quina és l'estació de l'any que més m'agrada, segurament per comoditat diria que la primavera i la tardor, donat que em permeten sortir en qualsevol hora del dia i no patir pel fred o la calor... els colors d'aquestes estacions són un motiu de la tria si bé no em conformaria que de cop i volta l'estiu i l'hivern oblidessin el pas per casa nostra. En aquesta imatge, un dels color dels camps en ple mes de juliol de 2017, el mes més calorós de l'any amb unes temperatures que ronden els 36ºC: 

 Camp cossetxat i embalat a sobre de la Quintana direcció La Rierola

 Camp cossetxat a La Mallorca

La bassa del Verdaguer (07/07/2017)
Tot i que el nivell de l'aigua ha experimentat un important retrocés, a la bassa encara hi ha aigua. Quedar-nos quiets a certa distància i contemplar com els falciots i orenetes vulgars hi passen de revolada a beure és una meravella. Durant l'inici de la primavera que el canyet ha experimentat una important crescuda i colonització a l'interior de la bassa. Aquest canyet resulta important com a zona de reproducció de libèl·lules i espiadimonis entre d'altres animalons, un lloc ideal també, per a la presència de granota verda ibèrica i la reineta meridional.  

 
Aligot  comú sobrevolant i marcant territori al riu Bassi (07/07/2017)
En aquesta zona s'escoltava un altre individu d'aligot comú a la vora. Durant la meva passejada aquest individu em va tenir ben controlada en tot moment, no parava d'alertar la meva presència. Interessant troballa tot recorrent el riu Bassi si bé l'aligot comú és un clàssic a Oristà, essent pràcticament difícil sortir a caminar i no veure'n o escoltar-ne algun. 



Paisatge de primers de juliol (08/07/2017)
Camps de color groc de cereal (ordi i blat bàsicament). A finals de juny principis de juliol tots els camps d'ordi s'han cossetxat a les rodalies del poble mentre que de blat encara en queden alguns camps amb les espigues rosses


 Espigues de blat

 Camp d'ordi cossetxat i embalat

Caseta pràcticament tapada pel cereal encara per cossetxar

 Oristà des de Sant Sebastià amb camps grocs al voltant

 Camí de la ruta verda mirant cap al nord

Camp de Devesa vist des de dalt el Cingle (19/03/2017)

 
Garric en primer pla i al fons, l'ermita de Sant Sebastià (19/03/2017)



Paisatge tot buscant el sol en ple mes d'hivern (14/01/2017)
Paisatge típic d'Oristà i del Lluçanès, camps petits, amb boscquines. Paisatges que evoquen  grans emocions, en un dia en què el fred és més aviat intens. Al fons, l'ermita de Sant Sebastià que sobresurt entre el cel i la terra. 


Acabem l'any 2016 amb una passejada per Oristà i uns bonics paisatges d'hivern (31/12/2016) 





Camins glaçats a sota el cingle de Sant Sebastià (31/12/2016) 




Gebrarda a prop del Carrer de la Ruixeda (29/12/2016)
Tot i el fred dóna gust passejar en alçada per gaudir de les vistes cap al Berguedà i del sol. A les 17:00h de la tarda la gebrada perdura degut a les baixes temperatures de la nit i també del dia. 


Roure del carrer de la Ruixeda (29/12/2016)


Molses en un cap de pedra (21/12/2016)



Camps d'hivern amb un bon fred mirant cap el Berguedà: Serra d'Ensija (21/12/2016)


Posta de sol a Sant Sebastià (21/12/2016)



Línia de pollancres al costat del Torrent d'Olost que delaten la presència d'aigua a la vora (11/12/2016)

 
Ovelles pasturant prop del Cingle de Sant Sebastià (06/12/2016)
Afortunadament encara hi ha pastors amb ovelles que pasturen els camps, el bosc i modulen el paisatge enriquint-lo molt més. 

 
La resclosa fa cara de fred (06/12/2016)

 

Important glaçada (Costa del Pla) (02/12/2016)
A sota del camp hi ha la Riera Gavarresa, en una primera línia es poden veure els roures, seguidament els pollancres i a la Costa, pi blanc amb roure. 


Mas Bossal en la immensitat del camp (04/12/2016)


Oristà de nit (novembre 2016)
Oristà és bonic tan de dia com de nit... 


Arc de Sant Martí (novembre 2016)



Camí de la Costa de la Gòrdia amb roures que rejoveneixen el paisatge (17/11/2016)
Fantàstic ambient, un jardí fet a mida i els roures acompanyen tota la pujada, nombroses mallerengues cuallarga amenitzen la festa. 



Camí pedregós de la Costa de l'Oliva amb Sant Sebastià al fons (17/11/2016)
M'enamora caminar durant la tardor i l'hivern per Oristà. 



Camps de novembre i cel sense núvols (17/11/2016)



El poble d'Oristà des de diferents angles amb l'ombra al límit del poble (17/11/2016)
A Oristà el sol es pon aviat, mentre en algunes carenes properes encara hi brilla el sol, d'aquí 10 minuts, ens quedem a les fosques. 





Alzines del Carrer de la Ruixeda (06/11/2016)


El Lluçanès i Berguedà (06/11/2016)


Les blades i les serveres; color al paisatge de tardor (06/11/2016)


 Blada

 Servera

Sant Nazari i servera al fons amb els tons vermellosos



Oristà a la tardor (03/11/2016)
Miri com el miri, sempre el trobo igual d'interessant i diferent a l'hora, podria fer moltes més fotos, i penjar-les en cada ocasió. És un poble de postal, com si la natura ens hagués prestat un tros de la seva terra per fer-hi un poble tan bonic i d'acord amb els seus colors. 




Quan l'ombra cau... (30/10/2016)
Quan l'ombra cau en aquest punt del camp, sé que arribaré de clar a Oristà... això només és vàlid però, si continuo seguint la ruta blava.


Auró blanc al costat de la Font Salada (30/10/2016)
Parar-se i contemplar la bellesa de l'auró blanc a la tardor és adonar-se que existeix, que ens regala colors cada tardor. Parar-se, això tan necessari avui dia. Curiosament si un es mou ningú li demana què fa però quan un es para, desperta totes les mirades.


El Puigmal des d'Oristà (19/10/2016)
Avui ha fet un dia tan clar que s'ha vist perfectament el Puigmal des de Sant Sebastià


Camp amb ravenissa blanca (19/10/2016)



Camp llaurat (18/10/2016)

Qualsevol època de l'any és bona per gaudir de la natura, fins i tot quan els camps són de color marró. 



La carena de Sant Sebastià (19/10/2016)
Camí que t'indica que ja arribes a casa com una guia imponent.


Cinglera de Sant Sebastià (12/10/2016)
Diversitat d'ambients els que es poden veure, petita pineda de pi roig enganxada sota cingle, pi blanc en zones més solells i fora de l'abast del cingle i zones de cultiu amb la Gavarresa al mig del bosc i camps. 



Camps des del cingle de Sant Sebastià (08/10/2016)
Imatge presa des de Costa Castell mirant cap al nord



El Cingle de Sant Sebastià, on tot hi cap i res fa nosa... (octubre 2016)

Només tardo dos minuts des que surto de casa i arribo en aquest indret tan especial... darrera el turonet de Sant Sebastià hi ha un cingle imponent vestit d'arbres (freixes, pollancres, aurons blancs i negres, blades, pi roig, arç blanc, salzes, saulics, pomeres etc), també hi ha un bon "grapat" d'arbustos que tapen pràcticament el cingle vist des d'aquesta perspectiva. Per a mi és un lloc especial, véns aquí i desconnectes de tot, parant atenció s'escolten multitud d'ocells: mallerengues carboneres, mallerengues cuallargues, pit rojos, pinsans, caderneres, oriols, picots garsers grossos, picots verds, orenetes, aligots comuns, falciots, bernats pescaires, ànecs collverds, papamosques grisos, mastegatatxes, mosquiters comuns, tallarols de casquet... alguns els veiem tot l'any, d'altres només a partir de la primavera i fins a la tardor. Aquest ambient és especial; l'aigua, la cinglera, camps, horts... acaben determinant una interessant varietat d'ambients que permeten la presència de nombroses espècies tant vegetals com animals... i sembla que no pugui ser que casa sigui tan a la vora. 


El paisatge de tardor a la Resclosa de la Gavarresa (octubre 2016)
De moment el fred no és evident i lluny de glaçades podem veure que el mes d'octubre ha arribat observant el terra. 


Fruits de tardor (octubre 2016)
No només hem de pensar amb les castanyes i els codonys, a la tardor és època de molts altres fuits que surten als nostres boscos, que perduren dies i dies als arbres i als arbustos i són aliment de molts ocells durant la tardor i també l'hivern. El fruit de l'arç blanc és molt apreciat, per exemple, per les merles. Heus aquí un arç blanc atapeït de fruits vermells que destaquen sobre el verd dels arbustos veïns. Si vols veure ocells, busca un arbust amb fruits i no fallaràs. 


Les postes de sol des de Sant Sebastià (setembre 2016)


 
Camps de setembre a darrera el cingle de Sant Sebastià (setembre 2016)


Paisatge de juliol als camps (juliol 2016)


Camps torrats (maig 2016)


El cingle de Sant Sebastià i lluna pràcticament plena (maig 2016)


Paisatge d'abril mirant la Serra d'Ensija (abril2016)


Posta de sol al Verdaguer (març 2016)
És tota una meravella presenciar, a la muntanya mitjana com el sol cau per ponent des dels camps a prop del Verdaguer.  

 
Núvols alts  (mitjans de desembre 2015)


Núvols que senyalen fred i vent... a la Resclosa (14/01/2016)

 

Petita lluna a la resclosa (14/01/2016)

 

Núvols poc amenaçadors en un hivern molt sec (10/01/2016 (a dalt de Comaduvà)



Lluna Plena per Nadal (25/12/2015)
El paisatge de nit és ple de màgia, enguany la lluna Plena de la nit de Nadal sobre l'arbre de Sant Sebastià. Fins d'aquí 34 anys no la podrem gaudir altra vegada per Nadal. De totes maneres, que bonic que és sortir a fora i escoltar la natura.  


Oportunistes (15 novembre 2015)


Un dia de tardor com si fos la primavera  (11 novembre 2015)

  
Resseguint amb la vista Costa Castell fins a Sant Sebastià (octubre 2015)


Arbre en la immensitat del cel a Comaduvà (octubre 2015)



Tardor primaveral a mitjans d'octubre de 2015
Roure martinenc a la ruta blava, deixant anar poc a poc les fulles si bé no es quedarà sense.


Els fruits de l'estiu (primers d'agost de 2015)
per ordre tenim els fruits de; aranyoner, esbarzer i roser





Camp de Gira-sols a la vora de la Casanova


 Camí pedregós amb corner florit


Poble d'Oristà en plena primavera (vista des de Sant Sebastià)


Cinglera de Sant Sebastià (a mitja alçada es poden apreciar corners florits)


Clariana amb plantes típiques mediterrànies com la sajolida, farigola, argelaga...
En aquestes petites clarianes normalment es deixen veure moltes plantes aromàtiques i de retruc, molts insectes; abelles, papallones (he de reconèixer que no és el meu fort parlar d'espècies concretes d'aquests animalons...)


Flor de codonyer al peu de camp de colsa (2015)
 

Camp de colsa de Coll de Garses (2015)
 

Corriol a sobre la resclosa de la Gavarresa (2015)


Vistes de Sant Sebastià des de la Gòrdia (2015)


Mur de pedra a dalt a Claperons (2015)


Molses sobre del tronc dels boixos (La Font Salada, abril de 2015)



Paret de pedra i colonització dels arbustos (2015)



Arç negre en plena floració (prop del Verdaguer abril 2015)





Camp de pèsols (prop del Verdaguer abril 2015)



La Resclosa  (Riera Gavarresa al pas per Oristà (juny 2014)



Ermita de Sant Nazari (maig 2014)
Un lloc sens dubte recomanable de visitar i gaudir de la tranquil·litat i d'un moment misteriós envoltat de natura... 



Argelaga i camp de blat (abril 2014)
Que fantàstica és l'argelaga... tant que ens fa rabiar quan colonitza corriols però quin aroma que desprén a la primavera. 


 Font: autor de la web

La florida de l'argelaga i el romaní és espectacular a l'entorn d'Oristà. Les darreres pluges han afavorit una brillantor dels camps i unes olors tan perfectes que quan un camina no vol arribar a casa.


Posta de sol a Sant Sebastià (març 2014)




Capvespre des de dalt a Claperons (gener 2014)



Camp de sota la casa de les Solanes i última gebrada del  dia (desembre 2013)



Des de l'Ermita de Sant Sebastià, fantàstica posta de sol el mes de desembre de 2013 mentre les xemeneies no paren de treure fum, i és que al poble, tots tenim llar de foc!
 

Montserrat al fons i camps de colsa que semblen immòbils en ple pes de desembre. 


Camins gelats a primera hora del matí d'un mes de desembre (2013)

S'està mostrant 2013-12-30 09.39.06.jpg

Nevada a Oristà (2010)
El poble i l'entorn és el més bonic del món, i quan neva, molt més (disculpeu, aquí se me n'ha anat l'emoció, vaig prometre que la controlaria però aquesta vegada faig una excepció).