En BTT. Oristà - Sant Nazari - Oristà


Km: 21,1
Hores: 3 hores aprox.
Dificultat: moderada
Marques al camí? No, cal seguir la ruta amb Wikiloc
Desnivell:  553 m (+)
Llocs d'interès: masos i masies, vegetació, Sant Nazari, Cingle de Sant Sebastià, la Riera Gavarresa. Es passa per diferents masos abandonats però plens d'històries i persones que hi han viscut durant molts anys. 
Circular?
És ciclable? Sí (97%) excepte algun tram de pujada forta i curta i algun esglaó natural en algun corriol. Depenent també, de la forma física de cadascú...
Informació a wikiloc: aquí

Plaça Catalunya d'Oristà

ORISTÀ – LA MALLORCA: Comencem a la Plaça Catalunya d’Oristà, ens dirigim direcció l’eix transversal fent aproximadament uns 200 metres per la carretera, deixant el poble d’Oristà enrere. A mà dreta baixem de dret cap a la casa del Tin. Seguint el camí principal, voregem la Riera Gavarresa (a dia d’avui hi baixa ben poca aigua) i arribem al Mas de la Quintana, habitat. Enfilem lleugerament per camí ample i principal i ens dirigim cap a Cal Miquelet, abans passarem per davant d'una casa abandonada, la Rierola, coberta pràcticament per la vegetació. 

 La Rierola

Seguint el camí principal arribarem en un punt que cal travessar la Riera Gavarresa però desistirem (aquí veiem una parella de bernats pescaires que sembla que ens segueixin) i enfilarem per un camí que inicialment marxa planer a mà esquerra, abans del passant, amb herba força alta que obliga a pedalar de valent per no haver de baixar de la bicicleta i finalment arribem al peu d’una forta pujada (els més valents segurament la pujaran a sobre de la bici). En el transcurs d’aquest camí i a mà dreta, podem veure una casa en runes situada dalt un petit turó, és la casa on va viure en Perot Rocaguinarda. A sota, una casa en bon estat de conservació, és CaMiquelet. 


Vistes a Cal Miquelet i Rocaguinarda

Finalment arribem a dalt de la Mallorca, casa abandonada amb històries explicades per persones que hi havien nascut sobre els maquis que hi estaven de pas... A la paret de la casa s’hi deixa veure un antic eixam d’abelles (devia ser enorme!) es veu que la mel regalimava paret avall en èpoques passades, és clar.
La Mallorca

LA MALLORCA – SANT NAZARI: Deixant la casa de la Mallorca enrere, ben aviat arribem en un camí més ample però enfilem cap a la dreta, en lleuger ascens, divisant boscos de pi blanc, arbustos com la mata de cabrit, argelaga fent-nos una idea basant bona, a dia d’avui, del què és la terra de secà. Arribem novament en una cruïlla i prenem el camí de la dreta, ara començarem a baixar de valent, per un camí ample i poc transitat fins arribar a la casa d’Obertes, entremig de bagues encara amb humitat i ombra. Arribats a la casa d’Obertes, seguim pel camí principal fins que arribarem en un punt que hi veurem escrit: “punt d’aigua o hidrant”.

 Obertes

Ens dirigim cap en aquest indret passant pel costat del mas abandonat de Cal Moliner el qual presenta un gran llorer a les seves parets i alguna figuera nascuda entremig de la pedra. 

 Cal Moliner

Seguim el camí en lleuger ascens i un cop a dalt de la pujadeta, veiem que a la nostra esquerra en surt un corriol estret. Hi ha un filat el qual caldrà obrir i tancar novament. Corriol enllà i en pocs metres arribem a Sant Nazari, ermita recentment restaurada i en la qual cada any es celebra una missa en honor a aquest Sant. 

Corriol de Sant Nazari

Sant Nazari

SANT NAZARI – LA BASSA DEL VERDAGUER:  Deixem Sant Nazari enrere i just en uns metres i a mà dreta, un corriol que gira fortament, s’endinsa de nou al bosc, el prenem amb compte i arribem de nou, en pocs metres, en un camí més ample que prenem a mà esquerra, baixant i amb pedra i sotracs entremig de bosc de pins i algun roure. En pocs minuts arribem a un camí més principal el qual prenem a mà esquerra, seguint-lo en lleuger ascens fins als Sants Màrtirs, petita capelleta que s’aixeca en una cruïlla de camins. Seguim direcció cap a la dreta i de pla i arribem al Carrer de la Ruixeda, actualment només una de les cases està habitada.

 Els Sants Màrtirs

 Carrer de la Ruixeda

Seguint la pista, a mà dreta veiem una nova casa en runes, és Mas Bossal, situada al mig del camp. El turó que tenim davant amb antenes és el Serrat de Puig Cornadó. 


 Mas Bossal

Sense deixar la pista finalment arribem a la carretera la qual haurem de travessar i per això enfilem cap a la dreta, en ascens lleuger i el primer camí que trobem a l’esquerra després d’una vintena de metres i que puja suaument, l’agafem per seguir la ruta. Seguim sempre aquest camí principal. Arribem a una cruïlla de camins (estem a Coll de Garses: no sé si antigament hi havia garses, però ara mateix, fa anys i panys que no se’n veu ni una...). Seguim pel camí principal sense prendre cap camí dels que es deixen veure i en ascens novament i suaument arribarem a la casa del Verdaguer, actualment també, deshabitada. 

 El Verdaguer

Ens acostem a la bassa i per això travessem la carretera i passant per davant de la casa i ens pocs metres, hi arribem. M’agrada especialment perquè amb una mica de paciència hi veus molts animalons: bernats pescaires, ànecs, libèl·lules, granotetes, orenetes i falciots que hi beuen aigua i una vegetació que hi creix amb ganes. És un lloc alt i s’hi poden contemplar vistes al Lluçanès i Berguedà. A partir d’aquí, i ara sí, tot ve cap avall.

La bassa del Verdaguer

LA BASSA DEL VERDAGUER – ORISTÀ: Desfem el camí fins el Verdaguer i seguim la carretera avall, cap a la dreta. En pocs metres, prenem un camí que surt a mà dreta, ample, comencem el descens de Claperons amb precaució donat que que hi ha pedres, branques i algun que altre graó, en algun lloc potser caldrà baixar de la bicicleta. 



 Camí de Claperons

Arribem de nou a la carretera al punt que anomenem la Creu del Bac i seguint el voral sense trepitjar-la baixem pel camí que tenim davant nostre i que baixa fortament, és un camí amplet. 


La Creu del Bac


Finalment arribem en una zona de camps que sembla que el camí s’aigualeixi però no, passem per entremig de 3 pins a mà dreta on hi ha un estret corriol i amb precaució baixarem fins al Torrent de la Font Salada i La Font Salada (efectivament l’aigua té un gust salat però alerta perquè no és potable!). 

La Font Salada

Creuem el torrent i enfilem de dret cap amunt. Arribem a una nova pista ben conservada i seguim mà dreta durant uns minuts. Nova cruïlla: cal prendre el camí de l’esquerra, seguir de dret amunt pel principal, creuem la línia elèctrica i baixem novament, arribem a Camp de Devesa després de travessar la Riera Gavarresa.  



Camp de Devesa

Aquí prenem el camí de l’esquerra i el seguim fins que arribem a Les Hortes. Travessem novament la Riera Gavarresa i prenem el camí de la dreta que marxa paral·lel a la Riera (la deixem a la nostra dreta). Seguint el corriol arribem finalment a La Resclosa (avui mancada d’aigua). 


 La Resclosa

Travessem la Riera per unes grans pedres posades estratègicament per facilitar-nos la tasca, prenem el camí de l’esquerra i arribem pràcticament fins a sota el pont de la Gavarresa però seguim pel camí de la dreta que ens portarà al poliesportiu (també dit poli). Un cop dalt la carretera, ens dirigim a l’esquerra i arribem de nou, a la rotonda de Plaça Catalunya.

2 comentaris:

  1. Sóc l'Adelaida Coromina, filla del carrer de la Ruixeda (Cal Xanec), m'ha agradat molt aquest bloc que ja m'he l'he mirat unes quantes vegades, però si no estic ativocada penso que hi ha un error en la descripció de la casa de Cal Misac, aquesta casa aterrada al mig d'un camp és Mas Bossal, quan jo era petita hi vivia gent.

    ResponElimina
  2. Hola Adelaida, gràcies per la teva observació, ja s'ha procedit a la correcció. Ens alegra molt que t'agradi llegir el nostre blog, això ens motiva encara més a actualitzar-lo. Actualment estem treballant amb noves rutes i no descartem contactar amb tu en alguna ocasió com a bona coneixedora del territori que ets.
    Salutacions,
    Maria

    ResponElimina