A peu. Ruta vermella: Rocaguinarda i Sant Nazari


Temps aproximat: 5 hores amb parades incloses. Distància: 20 km aproximadament.  Alçada mínima: 462m. Alçada màxima: 600m Desnivell positiu: 500m  Dificultat: mitjana (degut a la distància). Terreny: camins 97%. Corriols: 2%. Asfalt <1%. - wikiloc


Ruta circular: es recomana fer la ruta en el sentit descrit a continuació. Cal seguir les marques de color vermell situades en arbres o bé pedres. Els punts de color vermell que podreu trobar durant la ruta corresponen a zones d'interès cultural/natural a les quals s'hi pot accedir i cal retornar novament al camí principal per enllaçar amb la ruta. Exemple de marques que trobarem pel camí:

Marca tipus que caldrà seguir durant el recorregut. Ens indica que cal seguir recte (marca horitzontal)

Marca vermella que ens indica que cal seguir cap a l'esquerre (Mitja "T")

Marca que indica punt d'interès cultural/històric/natural (punt vermell)

Mapa i gràfic: 




Lloc d'inici: Comença i acaba a la Plaça Catalunya d'Oristà (plaça pròxima a la rotonda d'accés al nucli d'Oristà). 

Descripció general: El recorregut que ens ofereix la ruta vermella és una representació dels valors amagats que podem trobar entre els boscos d'Oristà: esglésies romàniques, històries de bandolers i de maquis, fonts amagades que neixen a la mateixa terra i brollen poc a poc formant petits torrents, turons que pugen i baixen i cames que no descansen si no és per fer un bon esmorzar o bé per contemplar el paisatge que s'acosta cap al Pirineu sense pressa. Camps de cereals, petites bosquines de pi blanc amb roure i alzines i un sotabosc ple de sorpreses. El millor d'aquesta ruta és que un cop l'has feta marxes a casa satisfet d'haver descobert un seguit de racons amagats al cor del Lluçanès.

Recorregut: 

Plaça Catalunya d'Oristà (1) - La Quintana (2) - La Cucutera (3) - Mas Rocaguinarda (4) i Esgrafiats al Cingle dels tres Còdols (5) - La Mallorca (6) - Obertes (7) - Església de Sant Nazari  (8)- Font de Sant Nazari (9) - Carrer de la Ruixeda (10) - Venta (11) - Font de la Tuies (12) - El Tin (13) - Plaça Catalunya d'Oristà (1)



Plaça Catalunya (1) - La Quintana (2) - 10 minuts (tram) - Km acumulats: 1,3
Comencem a la Plaça Catalunya d'Oristà, just davant la placa amb el nom gravat, podrem veure un arbre "plataner" en el qual hi ha el primer indicador de la ruta, per tant, ens dirigim cap a la dreta.




Comencem a caminar com si ens endinséssim al poble i només de començar a caminar veiem unes escales al cantó dret que pugen al Carrer Bonaire, les enfilem sense dubtar:



A dalt del carrer veurem com una petita placeta i ens dirigirem cap a la dreta baixant per un carrer asfaltat que ben aviat se'ns acabarà i donarà lloc a un camí herbós:


Resseguirem un petit torrent durant un curt tram de recorregut


Arribem a una carretera principal amb un rètol indicador, en el nostre cas, caldrà que ens dirigim a l'esquerre.


Amb molta precaució tenint en compte els vehicles, continuarem per darrere la balla metàl·lica durant una vintena de metres.



Passarem per dues granges que deixarem a la nostra esquerra i que vénen una a continuació de l'altra. En pocs metres hem de parar atenció donat que haurem de deixar la carretera. Just passada la segona granja arribarem a un trencant que a mà esquerra puja cap al Calvari i empalmaria amb la ruta verda però en el cas de la ruta vermella, haurem de creuar amb cura la carretera i dirigir-nos doncs pel trencant de la dreta que baixa de dret fins a la casa del Tin.


Ens trobem primerament amb un carrer asfaltat amb una mica de pendent i novament amb un pal indicador vertical.


Un cop a baix seguim un camí ample i en bon estat de manteniment i de seguida arribem a la Riera Gavarresa la qual ens queda a la dreta


Arribarem en un punt on hi ha un pal amb indicació groga (que no en farem cas). Fins aquí el camí serà el mateix tant d'anada com de tornada. La tornada en aquest cas serà pel cantó esquerre i desfarem el camí. Ara, en l'anada, ens dirigim cap a la dreta.  


A la nostra dreta hi trobem la "palanca" que travessa la Riera Gavarresa i que tal i com s'intueix, caldrà creuar.


Just travessar la palanca ens trobem amb un pal indicador vertical i alt, en aquest cas farem el revolt que se'ns manifesta a la nostra esquerra tot seguint el camí principal.


Seguim doncs el camí principal deixant ara mateix la Riera Gavarresa a la nostra esquerra. En qualsevol època de l'any és possible veure-hi ocells, a l'hivern amb gran presència de pinsà comú i a l'estiu orenetes i falciots. Així mateix hi podríem fer una bona llista: cucuts, puputs, corbs, cornelles negres, aligot comú, tallarols de casquet, caderneres, pica soques blau, raspinells, picot garser gros, picot verd, mallerenga carbonera, mallerenga blava... Cal anar en compte amb la Riera Gavarresa donat que en determinades èpoques de pluja, pot créixer a banda i banda de forma considerable. En cas que l'aigua passi per sobre la palanca és millor tirar enrere i evitar creuar-la donat que la força de l'aigua pot arribar a ser perillosa. 


Just uns metres i ja podem veure la casa pairal de la Quintana, veiem un camí a la dreta que en lleuger ascens arriba al Mas i que no seguirem donat que és una propietat privada. En el nostre cas continuarem de pla deixant la Gavarresa a l'esquerra com fins ara, vorejant la Quintana per sota el marge d'un camp força extens.


Un cop vorejat tot el camp arribem en un nou creuament de camins, continuarem pel camí principal resseguint encara la Gavarresa i passant pel costat d'un tancat de vaques que quedarà a la nostra dreta a sobre d'un marge. La Gavarresa de moment, sempre a l'esquerre.


La Quintana (2) - La Cucutera (3) - 30 minuts (tram) - Km acumulats: 4
Seguint el camí principal es deixa entreveure al fons, el Molí de la Quintana pràcticament en runes i amb vegetació abundant. Un camí pla i de bon fer ens permet escoltar i veure nombrosos ocells que solen freqüentar aquesta zona.


Sempre seguirem les marques vermelles i en cas que ens despistem i no en trobem cap en menys de 500 metres retornarem fins a la posició de la darrera marca observada. 


Seguint el camí i en pocs metres, tenim l'opció de creuar la Gavarresa per un passant d'aigua però en el nostre cas seguim recte deixant el passant i la Gavarresa a la nostra esquerra.



A partir d'aquest punt i en pocs metres, després de deixar una cinglera a la nostra dreta ens trobem amb el Riu Bassi, que desemboca a la Gavarresa i que creuarem per un petit passant d'obra.


En pocs metres ens adonem que el terreny comença a pujar suaument, no cal patir ni per la distància ni pel desnivell donat que es tracta d'un petit turó que tot plegat puja i baixa i permet recuperar força bé les cames. 
 

A mitja pujada trobem un cartell informatiu, nosaltres seguirem per  la corba cap a l'esquerra seguint el camí principal tot enfilant-nos poc a poc i guanyant alçada tot contemplant el camí fet des de les altures.


Gran paisatge que permet divisar La Gavarresa entremig de camps de cereal que traspunten verdíssims.


Durant el transcurs del camí ens trobarem algunes fites amb pals indicadors i símbols grocs, tot i compartir ruta en algun punt, hem de recordar que cal seguir les marques vermelles durant tot el recorregut.


Ens trobem un petit trencall a mà esquerre, cal seguir sempre de dret amunt, el camí de l'esquerre porta a un camp. En aquest cas, aprofitem per demanar que no es trepitgin els camps que són un important patrimoni del nostre municipi i cal respectar la pagesia.


Arribem en un nou indicador que ens informa sobre el camí a seguir, en aquest cas cal seguir de dret amunt cap al Serrat de la Cucutera, cal dir que no hi ha massa opcions tampoc. 



El camí guanya alçada ràpidament i no és molt practicable si bé és freqüentat per amants de la bicicleta de muntanya i també caminadors curiosos. Ens endinsarem per un bosc de pi blanc amb boix, romaní, farigola, força sec i dens de sotabosc, deixant una part esquerra molt més humida, amb alguns fondals on la molsa es deixa entre veure al tronc d'alguns roures martinencs i on el canvi de temperatura es pot apreciar en alguns punts d'una forma força evident. Ben aviat però, el terreny és més solell i és apreciable el canvi de temperatura i de vegetació.
 




Resseguint el camí pedregós i en ascens constant arribem finalment a dalt del Coll en pocs minuts. Ens trobem un camí força ample, punt ideal per agafar forces i gaudir del dia si és que acompanya. Cap a a la dreta i en menys de 3/4 d'hora arribaríem a Sant Feliu Sasserra però el nostre destí està cap a l'esquerra on començarem un petit descens seguint sempre, les marques vermelles i no deixant el camí ample fins a la casa on ve néixer el bandoler Perot Rocaguinarda.


La Cucutera (3) - Mas Rocaguinarda (4) - 25 minuts (tram) - Km acumulats: 5,4
Seguint sempre el camí ample creuem per un bosc amb alzina, roure, pi blanc i pi pinyer acompanyat per camps de cereals generalment que van apareixent al llarg del recorregut.


Trobem finalment un nou cartell indicador i a la nostra esquerra veiem la casa de la Gallinera, de titularitat privada i que per tant, vorejarem deixant-la a l'esquerra, nosaltres seguirem recte cap a Rocaguinarda sense deixar el camí principal. 








Finalment es deixa entre veure la casa on va néixer el bandoler Perot Rocaguinarda, actualment en runes i de titularitat privada. Trobem un indicador el qual podem visualitzar al fons de la imatge en el qual pararem atenció donat que aquí cal deixar el camí principal i endinsar-se pràcticament en la casa del Rocaguinarda pel cantó esquerre.


Podem veure les parets en runes i deixar-nos guiar en tot cas per la màgia de l'indret, ple d'històries i lloc interessant per a reflexionar, descansar, menjar una mica i escoltar la natura que envolta aquest indret. 





MÉS INFORMACIÓ: 
"Perot Rocaguinarda ve néixer en aquesta casa l'any 1582. En Perot va ser un bandoler molt perseguit per la justícia. Va ser conegut com "Perot lo lladre", sembla ser que era un jove alt, prim i fort, de cabell ros virant cap a roig, amb bigoti, astut. Molt buscat per la justícia Perot s'acabava escapant sempre. Va acabar convertint-se en un dels bandolers més buscats i famosos de tot Catalunya i fins i tot s'ha arribat a dir, d'Europa "el Robin Hood català", algú que robava per viure però no s'aprofitava mai dels desvalguts. És l'únic personatge real que apareix al llibre de "El Quijote" escrit per Cervantes. Personatge molt respectat pels pobres i temut per l'exèrcit del Rei. El crit dels bandolers abans d'iniciar cap enfrontament era "A carn, a carn!". Era el cinquè de set germans i va haver de marxar per buscar-se la vida, va entrar al bàndol dels nyerros i ben aviat va formar la seva pròpia quadrilla. Es van arribar a oferir recompenses atractives per la seva captura però sembla ser que no era tan fàcil ja que Perot era molt astut. Cap al 1610 Perot va escriure al virrei, després de diverses croades per la comarca i rodalies, oferint-li abandonar el bandolerisme a canvi del seu indult però el rei incrèdul esperava Perot amb 300 homes, aquesta vegada tampoc van tenir res a fer i els homes del Rei van fugir cames ajudeu-me. Finalment, un nou pacte amb un nou virrei va indultar en Perot Rocaguinarda el qual sembla ser que va fugir a Nàpols per esdevenir l'oficial de l'exèrcit del virrei. A diferència d'altres bandolers, es desconeix la data i els fets de la seva mort (si és que ha mort realment). A part de Cervantes, altres autors com el Rector de Vallfogona, Verdaguer, Joan Amades o Maragall  el citen als seus versos o prosa".

Mas Rocaguinarda (4) - Esgrafiats al Cingle dels tres Còdols (5) - 20 minuts (tram) - Km acumulats: 6,1
Per tal de seguir el camí, hem de continuar cap endavant un cop hem passat la part principal de la casa on va néixer el bandoler. Cal estar al cas donat que en pocs metres hi ha un petit corriolet que marxa per la dreta de dret avall, en aquest punt és important estar al cas per no passar-nos el trencant. De fet, si seguíssim recte ens trobaríem un camp que ens impedeix el pas.


Per un caminet feréstec ens endinsem en un bosquet de roure martinenc, pi blanc, arç blanc i garric fins arribar en un camí més ample si bé no és transitable pels vehicles.



Arribem en una petita esplanada en pocs minuts i aquí trobem uns punts de color vermell (cantó esquerre)  que ens indiquen que hi ha un lloc d'interès que s'aconsella visitar. Si seguim els punts de color vermell podrem veure els esgrafiats del Perot Rocaguinarda al Cingle dels Tres Còdols.




Prenent  doncs un estret corriol a mà esquerra i força sinuós, arribarem en una paret tipus cinglera amb unes roques que sobresurten i on podrem veure els esgrafiats del bandoler Perot Rocaguinarda. Un cop arribats aquí, caldrà donar mitja volta per tal de reprendre novament la ruta i arribar fins a l'esplanada que hem deixat fa uns minuts.


Paisatge vist des del corriol d'accés als esgrafiats amb el Pirineu nevat al fons. Entremig hi podem veure petits boscos i camps amb pollancres a la vora que ens indiquen per on passa la Gavarresa. 




Aquí podem veure-hi la marca de "Perot Rocaguinarda"



Esgrafiats al Cingle dels tres Còdols (5) - La Mallorca (6) - 30 minuts (tram) - Km acumulats: 7,1
Un cop desfet el camí i de nou a l'esplanada seguirem recte cap avall. Per tal de protegir la intimitat dels veïns que viuen als masos, s'aconsella seguir les marques i no entrar en la propietat privada de les cases particulars que puguem trobar. Un cop al camí principal girem a mà esquerra i continuem per un camí de bon transitar de grava fina. 


Tot fent camí, a la nostra dreta podem observar alguns cingles que juntament amb els pollancres al voral del camp, ens fan pensar que la Riera Gavarresa hi deu ser ben a prop. Durant el recorregut que la Gavarresa fa cap al Llobregat es poden apreciar nombroses cingleres treballades al llarg de molts i molts anys per la mateixa riera.  La Riera ha modelat el paisatge fent-lo feréstec i inhòspit escapçant els turons i deixant entre veure una geologia abrupte, argilosa i de colors clars pobres en matèria orgànica. Aquests petits cingles ens donen fe de la força que poden prendre les revingudes d'aigua de la Riera en determinades èpoques de l'any tot erosionant i excavant mica a mica els peus de cingles i turons fins a provocar el col·lapse i esfondrament final, sediments que seran arrossegats al mateix temps per la pròpia aigua fins arribar al Mar Mediterrani.


Podem veure la casa de la Mallorca al peu d'un turonet, el nostre proper objectiu.


Finalment arribem de nou a un passant de la Riera Gavarresa el qual creuarem. 


Degut a les darreres pluges la Gavarresa ha revingut i passa just al límit del pas d'obra. Podem observar el passant ple de branques que ha arrossegat l'aigua i han provocat el taponament del pas de l'aigua. 


En aquest punt i un cop abandonem el passant  d'obra de la Gavarresa ens trobem amb el camí principal que gira lleugerament cap a l'esquerra. Aquí cal parar atenció donat que deixarem el camí que hem estat seguint i ens endinsarem per un camí secundari que trobem a mà dreta, resseguint també, la Gavarresa i deixant-la doncs, a la nostra dreta. La marca està just a l'escorça del pi que es veu al davant si bé els tons de l'escorça la camuflen d'allò més bé. 



Si ens girem cap enrere podrem veure un cingle que va resseguint la Gavarresa i en el qual és freqüent poder-hi veure aligot comú i cornella negra.


El camí és entapissat d'herba i comença planejant sense gaires dificultats




Després d'uns metres veiem que la cosa comença a pujar, primer lleugerament, després ens trobem que el pendent s'inclina de valent, cal prendre aire i seguir endavant sense defallir!


Just abans d'arribar a la Mallorca ens girem i podem veure el Mas Rocaguinarda al fons a dalt d'un petit turó.


Finalment veiem la casa de la Mallorca, que emergeix a dalt de tot, actualment en runes. En aquest indret conten encara alguns oristanencs el pas dels maquis i les persecucions amb la guàrdia civil i els trets que se sentien mentre els habitants de la casa, anaven fent el seu dia a dia a pagès. Aquesta zona presenta un entorn molt forestal amb camps aïllats. És un bon moment per fer també una parada i deixar anar la imaginació i escoltar l'aigua de la Gavarresa, el vent i el cant de nombrosos ocells que s'acosten als camps, els arbres i els arbustos que voregen la casa. Tot plegat sembla extret d'un llibre d'història on els sorolls naturals semblen embriagar al caminador més apressat.


Nosaltres vorejarem la casa deixant-la a mà esquerra i seguirem la pista que marxa al nostre davant fins deixar finalment la casa de La Mallorca darrer nostre. Us podeu imaginar la vida aquí dalt?



La Mallorca (6) - Obertes (7)  - 35 minuts (tram) - Km acumulats: 10 (metitat de ruta)
A partir de la casa de la Mallorca continuem el camí principal vorejant un camp força extens a mà dreta i finalment en pocs metres observem un camí secundari que marxa per la dreta amb un ascens lleuger i sense dificultat.



Seguint aquest camí, secundari però de bon passar tant en BTT com a peu, podem veure un exemple del què seria un bosc Mediterrani. Per la tipologia de vegetació que hi podem trobar podem arribar a la conclusió que és tracta d'una zona seca i calorosa especialment a l'estiu. La mata de cabrit, el càdec, la botja d'escombres, l'argelaga, el romaní, la jonça i d'altres espècies resistents a aquestes condicions ens acompanyen durant aquest tram de camí que de ben segur a la primavera ens farà girar per apreciar el color de moltes flors i ens farà embadalir amb la seva olor. Els arbres predominants estan formats bàsicament per pi blanc, físicament són alts i força torçats indicant la procedència dels vents. Hi trobem també gairebé en format arbustiu, el roure martinenc.


Seguint el camí finalment arribem en una primera cruïlla en què cal seguir cap a l'esquerre:


Acabem de fer una curta pujada:


Finalment arribem en un camí principal el qual haurem de seguir cap a la dreta fent una curta però ràpida baixada. El camí és en tot moment molt bo i poc transitat però es conserva en bones condicions degut a alguns camps que hi podrem veure i al pas dels vehicles agrícoles.



Aquesta zona ens pot oferir sorpreses, és possible poder-hi veure cabirols a primera hora del matí o a última de la tarda vespre si bé amb poc soroll i si no hi ha hagut molta circulació, també els podem arribar a veure en qualsevol hora del dia. Cal mantenir la calma i resseguir amb la mirada els límits del camp si bé és possible veure'ls al mig del camí que fugen al detectar la nostra presència.


El paisatge en aquest cas està format bàsicament per un ambient forestal de petits turons formats per bosc de pi blanc en zones solells i per un bosc més divers en vessants més obagues com ara el pi roig, roure martinenc, pi blanc i altres arbres de fulla caduca com l'auró blanc, l'auró negre, la blada. Un exemple de vessant ombrívol seria la Baga d'Obertes que hi arribem en qüestió de pocs minuts i on podem presenciar un canvi de vegetació significatiu amb molsa al sotabosc deixant enrere la vegetació més especialitzada a les dures condicions estivals i de forta insolació.



Passarem per una cruïlla que marxa per l'esquerre amb lleuger ascens, no en farem cas i seguirem sempre pel camí principal. A Oristà hi té lloc l'explotació forestal i l'any 2017 ha estat un any especialment d'aprofitament, per tant, ens podem trobar en què hi ha nombrosos arbres tallats, esperem que les marques segueixin en peu...


Durant la caminada fins a Obertes ens trobarem amb camps no molt extensos envoltats per bosquines en turons de poca alçada.






Arribem en un trencant el qual caldrà seguir cap a la dreta donat que a l'esquerra hi trobem la casa d'Obertes, de propietat privada.


Seguint el camí de sota, podem veure la casa d'Obertes la qual deixem a l'esquerra a sobre d'un ampli marge i seguim avançant per un camí ample, transitable també per vehicles. 


Obertes (7) - Església de Sant Nazari (8) - 35 minuts (tram) - Km acumulats: 12,6
Un cop deixada la casa seguirem el camí principal per entremig d'una baga i de camps on a vegades és possible veure-hi cabirols, això sí, si ens llevem d'hora i sobretot  no fem massa soroll.




Al fons podem veure un cim nevat, es tracta del Port del Compte.




Mates de "foixarda" fllorida al marge esquerre en un solell on el sol escalfa suficientment com per gaudir d'una primavera avançada. Crida l'atenció l'exuberància de les flors vistoses en un terreny predominat pel verd i el marró de la terra argilosa.


Camps de cereals que van fent el seu camí aprofitant la humitat de les darreres pluges caigudes i el sol de  mitjans de febrer.


Tot caminant arribarem novament en una nova intersecció de camins. Caldrà que ens dirigim a l'esquerra, cap a la dreta seria possible arribar a Santa Maria d'Oló però per si de cas serà millor que ho expliquem en una nova proposta de ruta. Cal dir que juntament a aquest indicador hi podrem veure un símbol d'hidrant, punt d'aigua utilitzat en cas necessari, pels bombers.



Així doncs, ens dirigim cap a l'esquerra en lleuger ascens, el camí està molt ben arreglat i és transitable amb vehicle. 


El camí és ample i entremig de pi blanc podem veure el Cadí nevat i a l'esquerre d'aquest, s'intueix La Serra d'Ensija. Si ens fixem en el bosc veurem que està dominat majoritàriament per pi blanc si bé al sotabosc hi neixen nombrosos peus de roure martinenc i alguns arbres de fulla caduca com moixeres. 


Erugues de la processionària travessant el camí, es poden veure nombrosos peus amb les bosses típiques.


En pocs minuts arribarem en un cartell a la nostra dreta que ens indica que estem a punt d'arribar a l'Ermita de Sant Nazari de la Garriga, indret cap on ens dirigirem.


Així doncs, prenem un caminet a mà dreta que s'acaba convertint en un corriol d'allò més entretingut seguint les indicacions del mateix cartell "Sant Nazari de la Garriga"


Tan sols deixar la pista forestal principal ens trobem amb un creuament de camins. Cap a la dreta, un camí més ample que no porta enlloc. A l'esquerre, un corriolet ben fressat que porta fins a Sant Nazari i que haurem de seguir sens dubte.


A la part solell podrem veure oliveres i un sotabosc d'allò més interessant i típic Mediterrani.


En pocs minuts arribem a l'ermita de Sant Nazari. Aquí és un bon moment per descansar novament, cal dir que cada any per Sant Nazari s'hi celebra una missa en honor al Sant. Indret envoltat d'oliveres, mata de cabrit i vegetació aromàtica com el romaní i la farigola. Lloc habitual on s'hi pot veure el picapinyes, també dit "trencapinyes", ocell que necessita els pins i que aquí en troba sens dubte. Aquesta ermita va ser reformada fa uns 4 anys (2013 aproximadament)




Mata de romaní florit:




MÉS INFORMACIÓ
La capella de Sant Nazari data de finals del s.XII i forma part del romànic que podem trobar al Lluçanès. Aquesta petita capella al vell mig del bosc antigament era depenent de la Parròquia de Sant Andreu d'Oristà i apareix documentada des del 1284 amb motiu d'una compra realitzada per una comunitat situada en aquest indret.


Església de Sant Nazari (8) - Font de Sant Nazari  (9) - 15 minuts (tram) - Km acumulats: 13,4
Un cop davant de l'església, no seguirem el corriol que segueix recte sinó que tornarem enrere uns metres i veurem que a mà dreta, si deixem l'església darrere nostre, surt un corriol que baixa lleugerament, aquest és el camí a seguir. 


En pocs mestres veiem una paret colonitzada per la vegetació, correspon a l'antic convent de Sant Nazari


Arribem de seguida en un camí més ample, arranjat des de fa poc temps a data (14/01/2017), ens dirigim a l'esquerre i l'anem seguint sempre




Sempre en lleuger descens i pel camí ample, arribem en un punt que podem observar una marca amb punts vermells, aquí cal parar atenció donat que tenim a la vora la Font de Sant Nazari. Caldrà seguir els punts de color vermell si la volem visitar. S'hi accedeix per un corriolet que trobem a la dreta davant del pi marcat amb el punt vermell. Veurem que baixa de dret avall i la font està allà mateix.




Interessant troballa d'una salamandra a prop de la font. Aquest bonic animaló és indicador de la bona qualitat de l'aigua i de l'ambient en general. Tot i així, es recomana no veure aigua per precaució.


Pica de la Font de Sant Nazari


Per reprendre el camí haurem de desfer el corriolet i seguir cap a la dreta pel camí principal.


Font de Sant Nazari (9) - Carrer de la Ruixeda (10)  - 30 minuts (tram) - Km acumulats: 16
Seguirem pel camí ample que va planejant o presenta alguna petita pujada.


Durant el transcurs del camí trobem algun trencall a mà dreta que no hem de seguir, seguirem sempre pel camí principal


Finalment arribem a un camí molt més ample. En aquest cas ens dirigirem cap a l'esquerra. Podrem veure bosc de pi blanc amb roure martinenc i altres arbres de fulla caduca aïllats i força camuflats per la vegetació dominant. 



Arribem finalment en una zona on el camí principal baixa lleugerament i trobem també un camí més malmès a mà esquerre el qual haurem de seguir, amb pendent força pronunciat.



Amb poc temps i sense patir massa arribarem a un camí més ample, en aquest cas ens dirigim cap a la dreta


Seguim sempre el camí principal després de fer una pujadeta suau i curta i caminant poc més d'un quilòmetre arribarem a la casa de Solà Sagalés





Seguint el camí arribem en un petit pilar que anomenem "Els Sants Màrtirs", punt on conflueixen diferents camins que no n'hem de fer cas i seguir sempre recte. En aquest cas cas, els Sants Màrtirs oferien protecció als caminants.


Arribem finalment en una zona d'un petit carrer amb una sèrie de tres o quatre cases, hem arribat al "Carrer de la Ruixeda". Aquí podrem contemplar camps de cereals i un paisatge extens amb turons de bosc de pi blanc i roure martinenc o alzina. Sovint també hi podem veure algun cabirol al marge del camp gran o bé grives.






Carrer de la Ruixeda (10) - Venta (11) - 10 minuts (tram) - Km acumulats: 16,8
Un cop deixem el Carrer de la Ruixeda darrere nostre i en pocs metres, trobarem un camí que baixa cap a l'esquerre, l'haurem de prendre amb corba pronunciada amb un suau descens, és un camí de bon transitar també pels vehicles. Podrem veure davant nostre un petit turó amb antenes, és el Serrat de Puig Cornadó.



En aquest punt podem gaudir d'un fantàstic paisatge format pels turonets del Lluçanès, del Bages, el Berguedà i el Solsonès. També es pot apreciar el Pirineu nevat al fons amb el Puigmal a primer terme.


Anem baixant pel camí de grava fina


Veurem una granja que ens queda davant nostre i un camí més endavant que hi porta però cal seguir sempre recte, fent una corba en direcció sud oest i no accedir a la granja. 


Camps de cereal amb alzines al fons.


Seguidament trobem un altre trencall a mà esquerre, ni cas, seguim recte






No deixarem mai el camí principal, en aquest camí fins a Oristà cal estar atent perquè també és possible veure-hi cabirols els quals han prosperat dins el municipi i en general a tot Catalunya, de forma considerable.

Arribem finalment a la casa en runes de Venta la qual ens queda a mà dreta, al costat d'un camp i que no en queda ni una paret dreta. Es pot veure com l'heura n'ha colonitzat les pedres i abunda en gran mesura. La vista cap al Pirineu que oferia la casa devia ser força privilegiada.



Venta (11) - Font de la Tuies (12) - 20 minuts (tram) - Km acumulats: 17,7
Seguim sempre per la pista principal i ample per on hi transiten sobretot tractors. Després de la casa de Venta deixem ja les alçades per retornar novament cap al fondal d'Oristà, per tant, començarem a baixar de dret al poble. Trobem finalment una cruïlla cap a l'esquerra, nosaltres ni cas, seguim recte avall en direcció nord-est. 



Després de la baixada que farem en poca estona trobarem, abans d'arribar en zona plana, una senyal en forma de "T" i uns punts vermells, fet que ens indica que estem a prop de la "Font de la Tuies", si la volem visitar, haurem de seguir els punts vermells i retornar novament en aquest punt per enllaçar novament la ruta. 



En un parell de minuts arribarem en una zona peculiar, una font que emergeix de la mateixa terra i comença a formar un petit torrentet que desemboca finalment a la Gavarresa (a uns 50 metres).  Un cop a la font, caldrà tornar enrere novament per enllaçar amb el camí que ens interessa. La humitat d'aquests indrets permet que s'hi desenvolupi una vegetació abundant A la font s'hi pot observar sovint, algun capgròs d'amfibi.





Font de la Tuies (12) - El Tin (13) - 10 minuts (tram) - Km acumulats: 19,4
Desfent el corriolet arribem al camí principal i en lleuger descens ja podem veure alguns pollancres que ressegueixen la Riera Gavarresa, actualment sense fulles, fet que ens indica que la ruta ha estat marcada i fotografiada en plena tardor-hivern. 


Arribem novament a la "palanca" de La Gavarresa i que en aquest cas no la travessarem sinó que ens dirigirem fent una corba a la dreta, cap a la casa del Tin. La Gavarresa ens quedarà a mà esquerra. A partir d'aquest punt desfarem la ruta fins arribar de nou al poble pel mateix lloc per on la vam iniciar.



Al fons podem veure la casa del Tin, de titularitat privada i per tant no hi accedirem en tot el perímetre.


El Tin (13) - Plaça Catalunya d'Oristà (1)  - 10 minuts (tram) - Km acumulats: 20 (fi de ruta)
Un cop al Tin farem novament la pujada asfaltada (feta ara fa unes hores) que ens porta fins a la carretera principal d'accés a Oristà (esquerra) i a l'eix transversal C-25 (a la dreta). Un cop a dalt, caldrà prendre el voral de l'esquerra resseguint amb precaució la carretera per darrera  la balla perimetral de la carretera.



Veiem el poble d'Oristà a unes desenes de metres. Ens desviarem a la dreta passades les dues granges on podem veure un cartell vertical indicador de diferents destins. Un cop entrem en aquest camí ja no trobarem més marques vermelles donat que entrem directament al carrer del poble (Carrer Bonaire) sense cap tipus de confusió.


Anem veient el poble amb l'església de Sant Andreu al fons, majestuosa, i el poble als sus peus. Al fons i més amunt, l'ermita de Sant Sebastià, els patrons del poble (30 de novembre, Sant Andreu; Festa Major), (20 de gener, Sant Sebastià)


Últims metres per accedir al Carrer Bonaire.


La Font de la Baga quedaria a la nostra dreta abans d'arribar al carrer Bonaire. Durant anys, tot el poble anava a buscar aigua amb el càntir, podríem dir que els habitants no coneixíem l'aigua envasada. D'això ja deu fer més de 25 anys i és ben cert que la notificació conforme l'aigua no era potable i no ens en podíem abastir, no va ser fàcil d'assimilar a la població. Acostumar-se al gust de l'aigua envasada, va ser també una nova adaptació en la dieta dels oristanencs/ques. Aquest camí segurament era dels més transitats, qui no hi anava en venia i amb els braços valents, portàvem, grans i joves, càntirs a cada mà i durant molt de temps tothom deia: i que n'era de bona l'aigua de la Font de la Baga...


Arribarem al poble per darrere l'església de Sant Andreu d'Oristà. Trobem les escales a mà esquerre que ens porten novament fins a la Plaça Catalunya. Fins aquí, la ruta vermella, queda caminar pels carrers del poble i fer un bon àpat al restaurant d'Oristà per acabar de trobar l'essència de petit poblet que els que hi hem viscut tota la vida tenim la certesa que si viu molt i molt bé.



Imatges cedides per: Lídia Fernández

Per a més informació sobre l'església de Sant Andreu i Sant Sebastià, cal consultar la ruta blava/verda. Cal dir que durant el marcatge i pintat de les marques vam poder veure els següents ocells:


Aligot comú
Ànec collverd
Cadernera
Cornella negra
Cotoliu
Cuereta blanca vulgar
Estornell negre / vulgar
Gafarró
Gaig
Gratapalles
Mallerenga blava
Mallerenga carbonera
Mallerenga cuallarga
Mallerenga emplomallada
Mallerenga petita
Merla
Picot garser gros
Picot verd
Pinsà comú
Pit-roig
Raspinell comú
Roquerol
Sit negre
Tord comú
Tórtora turca
Tudó
Voltor comú



























2 comentaris:

  1. Una excursió magnífica!
    Una gran descoberta, molt ben explicada i senyalitzada. I amb la sort de gaudir d'una guia del país: millor impossible!!
    Felicitats!

    ResponElimina
  2. Molt agraïts per la teva opinió, efectivament tenim bons i bones guies a Oristà!
    Fins aviat,

    ResponElimina