Les paraules


Els Oristanencs utilitzem algunes paraules i expressions que no són fàcils d'entendre. Aquí n'adjuntem algunes que hem anat recopil·lant i que sabem que si surten del Lluçanès a vegades són motiu de cares estranyes de l'oient, no cal anar gaire lluny per comprovar-ho. Bàsicament són paraules que costen cada vegada més de sentir. Eren i són emprades en moltes cases en el llenguatge més col·loquial i diari en l'entorn familiar, amb els amics, al bar, després de missa i de la matança del porc, de les tertúlies al carrer a l'estiu o mentre es comprava el pa i la llonganissa... Les definicions són a criteri de l'autora i segons com s'utilitzen al poble. Cada paraula s'escriu "tal qual" es pronuncia i aquest recopilatori és una manera de tornar-les a recordar i fer-les conèixer arreu, perquè són peculiars, interessants i formen part d'un llenguatge del poble que es deu haver anat construint a partir de situacions ben divertides... Curiosament he de dir que moltes d'aquestes paraules, si bé ens sembla que només les sentim dir per Oristà i rodalies, al llibre de Solitud, de Víctor Català, en surten unes quantes, per cert, quina meravella de llibre. 

Per què en quedi constància, adjuntem el recopilatori que anem construint dia a dia mentre parell orella i les recordem en tertúlia:

RECOFAR: Dit quan un torna a escalfar un aliment que ha estat cuit prèviament, serien per dir-ho d'alguna manera, les sobres que queden d'un dia, es guarden i l'endemà s'escalfen novament per a menjar-les. "Avui vianda recofada", és a dir; reescalfada, considerant que ja va tenir lloc la cocció. 

CATACATASQUES: Paraula emprada per designar el so que emeten les gallines d'Oristà. De petits quan ens demanaven què feien les gallines la resposta era precisament "catacatasques". Verificat empíricament que és així ;-)

MUECA: Seria el sinónim de "ganyota", "carota", algú que amb la cara fa gestos estranys per atreure l'atenció dels altres o perquè és molt expressiu/va, per exemple: "has vist aquell home quines mueques que fa?"

EMBUTZEGAT: Paraula utilitzada com a substitut d' "enfadat", potser més referit en infants que en adults. "Ha baixat la Maria tota embutzegada pel carrer de Vic"

ESGLIELLES/ESGRIELLES: Paraula que utilitzem força sovint en comptes de graelles per coure la carn. Sembla que la "es" ens fa semblar la paraula més ben acabada.  La carn, a Oristà, es cou amb esgrielles a la llar de foc. 

BRANILLES: Paraula utilitzada a la botiga per poder comptar quantes costelletes s'endul'Oristanenc/a que hi vagi a comprar.  Cinc, sis, set, deu branilles de costelles per fer a la brasa.

ARCALDE: La lletra "L" al costat d'una "C" sovint és motiu de substitució, aquest seria el cas de la paraula "alcalde", que sembla que ens costa de pronunciar... doncs fora, canviem L per R, que és més rural i sona la mar de bé. L'arcalde és la persona més votada del municipi que freqüenta l'ajuntament.  

BUGADER: Amb castellà en diríem "barreño" i la cosa que se li assemblaria força seria la palangana però alerta, un bugader és més gran, hi caben més coses. Amb el bugader hi podem posar moltes més coses a dins! 

TURBAR / TORBAR: Paraula que tenen molt present els qui tenen pressa, així doncs els que tenen pressa quan van a la botiga o al bar no s'entretenen gaire, per tant, no es turben o torben.  

ESCRIBEIA: Paraula utilitzada per referir-nos als petits talls que surten a les mans quan fa molt fred i generalment no es fa ús de la crema de mans. Es pot sentir dir a vegades "esclibeia" i ja de forma més polida "esclibella"

PRACTICANTA: La practicanta no és una persona que faci pràctiques d'administrativa ni de professora ni tampoc del metge sinó que és en definitiva la infermera o infermer que visita les persones del poble setmanalment a la consulta que hi ha al centre cívic. El pas dels anys, però, no els ha fet honor i s'han quedat amb "practicantes", generalment perquè són persones del sexe femení, tot i tenir una carrera molt ben treballada. 

ESTAR GRITLLAT: Expressió per referir-se a algú que fa quelcom que surt de l'habitual, que defuig del sentit comú. Tanmateix es diu en altres zones però alerta amb la "T" al vell mig de la paraula. Així podríem sentir dir a més d'una o d'un: "Amb la Gavarresada que va fer l'altre dia i va passar pel mig amb el cotxe, està més gritllat que una patat". Alerta perquè les patates sí que es grillen!

CLUCAR: Sinònim de "tancar" referint-se als ulls d'una persona generalment. Seria un cas típic la frase de "no he clucat ull en tota la nit"

CONSAGRAT: paraula utilitzada per descriure algú que és espavilat, que domina un tema... per exemple, una persona que troba bolets és un "consagrat pels bolets", deixa palès el teu nivell en un determinat tema. A Oristà si algú et diu "consagrat" pren-t'ho com una cosa positiva. 

ESCANYUSSAR: Dit de la persona que veu i/o menja i de resultes que se li'n va per un altre cantó i comença a tossir. El procés de rebutjar l'aliment anat per altre cantó correspondria exactament a la definició.

"TU PLA": Expressió emprada per remarcar el caràcter exagerat d'algú quan parla. Per exemple: Persona A; Aquest estiu aniré de viatge tot sol sense diners. Persona B: tu pla, sembla que visquis en un altre món, amb els problemes que hi arriba a haver a tot arreu!. 

UELLA: Expressió que ens val, i de sobre, per anomenar les "ovelles", en aquest cas en singular, equivaldria a "ovella". 

PAIAT: Sinònim de discussió acalorada com ara; "a cal xxxxx hi mouen un paiat que se'n sentirà prou a parlar".

BEGUDA: Les àvies i avis i encara ara alguns pares i mares en ves de convidar als més menuts de casa a berenar els conviden a "fer beguda"

ESCARNIR: Sinònim d'imitar, copiar, fer el mateix que una altra persona. "Vols parar d'escarnir-me?" Imagina una persona que imita algú a través de la gesticulació. "Vols parar d'imitar-me?"

BAGA:  Manera de dir "Obaga" o zona ombrívola que mira cap al nord, frescal i on es solen fer bolets.

BUBÓ:  Sinònim de calor xafogosa i enganxifosa."Fa una mena de bubó avui..."

VACÓ: Sinònim per designar a algú o tipificar-lo de "dolentet" amb el bon sentit de la paraula. Algú que fa alguna entremaliadura però amb certa gràcia. 

VESTRUÇ: Sinònim emprat per anomenar algú una mica patós, persona que surt del què anomenaríem "normalitat" general i acceptada. "Seràs vestruç fer aquestes tonteries aquí al mig de la plaça?"

GUMITAR: Sinónim de vomitar o "rujar"

FORARN: A vegades les vocals ens fan nosa i les traiem, a vegades, les trobem a faltar i les hi afegim... Forarn és el mateix que dir "forn"  en relació al lloc on anem a comprar el pa.

GURJUT: Dit de la persona que li agrada menjar a deshora i que sempre té un budell buit vaja...

TEMPERI: Sinònim de soroll

LLINTERNA: Manera de dir "llanterna"

PRILLAR: El verb "prillar" segurament encara ningú el coneix... a vegades no ens va bé pronunciar gaires vocals enmig d'una expressió i què fem? les treiem... Prillar equival a dir Perillar però l'expressió és el què val més la pena d'escoltar ja que s'utilitza en situacions com la següent: "imagina que quedes amb algú a les 09:00 h al bar per fer un cafè amb llet i el senyor del bar et diu: has quedat a les 09:00 h amb la Pepeta? en prilles que vingui", podríem dir també... "en perilles que vingui".  

ESPARVERAT: Sinònim d'"alterat". Podríem dir: "en Pepet baixava de la plaça tot esparverat, sembla que n'hi hagi passat alguna de grossa":

MENAR: Paraula utilitzada per referir-se al responsable o responsables de cuidar la terra, llaurar-la, sembrar les llavors, recollir els fruits... "La terra de Ca la Maria la mena el Quicu"

ESTAR CADUCAT: Expressió per designar algú, com no, que semblava que hauria d'aparentar més jove però que el pas del temps sembla ser li ha fet una mala passada, que no està a l'alçada de les expectatives de la gent... "has vist el Pepet de Cal Dallones? ostres tu, l'he trobat força caducat". 

VISCU: Terme emprat per designar el lloc on vius, seria el mateix que dir "visc", com ara: "d'on sou vos? - jo viscu a Oristà"

PEBRÀS/SA: Paraula emprada per descriure algú de confiança que n'ha fotuda alguna de bona però de forma molt innocent, sense ser res titllat de dolent. "Mira que n'ets de pebrassa anar pel carrer sense jersei amb el fred que fa"

MELINDRUS: Producte de pastisseria allargat i pla, de menys d'un pam per sucar amb la xocolata desfeta. Amb sucre per sobre, dolcet. 

MIDDIADA: Manera d'anomera "migdiada"

SOLOI: Manera d'anomenar "soroll"

ESTAR CARREGAT DE COLLONS: Expressió força utilitzada encara avui en dia per dir a algú, una mica airós, que té moltes manies, romanços i tonteries al cap, que deu estar fent broma vaja... "Estàs carregat de collons tu pensar-te que demà em llevaré a les sis del dematí". Podríem dir també: "Vas bé tu pensar-te que demà..."


CIURONS: Sinònim de "cigrons"

GRACIOSA: Manera d'anomenar l'aigua amb gas "gasosa"

MENESTER: Sinónim de necessitar. "Si t'he de menester et trucaré per telèfon"

POSTADA: Sinònim d'estanteries.

AIGA: Manera d'anomenar l'"aigua"

APRIAR: Sinònim d'acostar. "Apria't que fa fred"

PUIAR: Forma abreujada del verb "pujar": "puia que t'ensenyaré el joc de llit que em vaig comprar"

LLAGURT: Forma en què anomenem el iogurt 

AVIAM: Manera de dir "a veure". "Aviam si fotrem riure, estem a 3ºC i vas sense anorac..."

ALLAVONSES: Manera de dir "llavors". 

ASBERGÍNIA: Manera de dir "albergínia"

TOMACA: Manera de dir "tomàquet"

GORJUT: Paraula emprada per referir-se a algú que li encanten els dolços i menjar a deshora. Imagina una persona que menja bombons a les 16:00 h. "Mira que n'arribes a ser de gorjut eh!"

TORRECOLLONS: Sinónim per referir-se a algú que és força empipador ja sigui a l'hora de parlar o de fer brometes que no acaben d'agradar a l'altre. "Sempre amb les seves brometes, és el més torrecollons del poble". 

LLANUDES: Paraula emprada per referir-se a les sabatilles de llana utilitzades per estar per casa. 

CAL AFARTAPOBRES: Terme utilitzat per designar un lloc, generalment restaurants que ofereixen menjar en abundància i en sol sobrar grans quantitats. Curiosament són llocs que agraden i s'hi torna encara que no t'ho puguis acabar. 

QUÈ T'EMPATOLLES: Expressió utilitzada per referir-se a algú que s'està liant o bé que diu coses que no hi acabes d'estar d'acord. "Què t'empatolles tu ara, que no veus que tal com ho enfoques ens perdrem?"

DESDELUEGU: Paraula castellanitzada i que es pronuncia tal com s'escriu. Bé, no cal donar més detalls ;-)

QUÈ REMENES: Expressió utilitzada per posar en qüestió alguna acció que no agrada a algú. Podríem dir doncs: "però què remenes, no veus que et faràs mal?" Seria sinònim de dir "què fas..."

RUJAR: Sinónim de vomitar. De petits no ens referíem mai a vomitar sinó que quan teníem alguna passa havíem de "rujar" literament i així era com ens hi referíem a les nostres mares i pares. 

ATXAVUIRAR: Aquesta és la paraula que pronunciem habitualment, ni estornudar ni eixavuirar sinó que "atxavuirar" quan de forma incoscient un cop d'aire ha de sortir amb forta pressió de dins nostre. 

LLUMILLO/NUMILLO: Paraules per referir-se al llom del porc fet a la paella. No sé si encara els nens petitons fan servir aquesta expressió però de petits quan la mare ens demanava què volíem per sopar sovint cridàvem: "llumillo!" i a vegades s'ha escoltat també la paraula "numillo"

LLANGONISSA: De la mateixa "llonganissa" però sovint l'escoltem amb a i no amb o. "Aquesta llangonissa del porc de casa és la més bona que he menjat mai"

ALTANTO: Terme utilitzat per donar importància a un fet, com avisant... "Altanto que fa dies que hi ha gent estranya pel poble i els haurem de seguir de prop"

ALTO: Terme utilitzat per fer un incís o donar èmfasi durant una conversa, per donar pes a alguna cosa que s'està dient com ara "Alto, si no s'aparten cridaré els mossos", podríem utilitzar també "Compte, si no s'aparten cridaré els mossos"

ROINA/ FER LA XIM XIM: Expressió utilitzada quan plou molt poc, pluja fina. "Aquesta xim xim va molt bé pels camps", "Has vist quina roina que fa? mira que n'és de maco un dia així"

SAGAL: Sinònim de noi jove, emprat per cridar algú i fer-li valdre la condició de noi amic. "Sagal, ho has fet de conya!"

AVESAT/DA: Verb sinónim de acostumat. Així doncs podríem dir: "Aquest noi està avesat a fer aquesta feina i moltes d'altres"

VENIR-NE DE MENA: Expressió que es fa servir quan algú té trets de familiars com els avis i es vol remarcar una determinada característica. Per exemple: "Aquest noi és molt alt i prim, deu venir-ne de mena perquè el seu besavi ja ho era també"

TURC I MARRÀ: Expressió utilitzada per designar a algú que és molt i molt tossut. Quan algú no vol obeir les paraules d'algú, sobretot antigament, se'ls deia: "no em fa cas de res, és turc i marrà que no sé pas què en farem de tu!"

MESELL: terme referit a les persones valentes, que aguanten el fred intens i no s'espanten fàcilment.


TITU CALENT: Expressió emprada per treure importància a un petit incident que es dóna normalment en els nens quan cauen i es fan una mica de pelat. "No ploris home, que això és un titu calent".

COLLONSES: Forma de queixar-se o mostrar una petita enrabiada i no haver de dir textualment, que queda més malament... "collons". Imagina't que esperes algú a l'hora que heu quedat i arriba molt tard, l'expressió seria: "collonses, que no mires el rellotge o què?"


EIXIDA: Terme per referir-se a una sala descoberta, annexa a la vivenda de les cases de pagès sobretot, cobertes de sobre per la teulada per estar a eixopluc, amb baranes, més gran que un balcó on els estadants hi netejaven el gra com cigrons, mongetes, pèsols i era un lloc de trobada i de repòs en moltes cases. També hi ha cases del poble que encara mantenen l'estructura. 

ANAR CONILL: Es fa servir per anomenar a algú que va despullat literalment de dalt a baix. "has vist aquella noia de la tele va conilla! jajaja". Terme emprat a casa sobretot en la canalla i els pares per referir-s'hi. 

ANTES D'AHIR: Expressió que es refereix a "abans d'ahir"

DESPUÉS D'AHIR: Expressió que es refereix exactament a "abans d'ahir". Personalment he de dir que em va sorprendre quan em van comunicar que en una casa del poble concretament utilitzaven aquesta expressió, em sembla boníssima per recollir-la, no fora cas que hi hagués més oristanencs/ques que també la fessin servir... 

BLEDA SOLEIADA: Terme emprat per referir-se a algú quan té una mica de vergonya o no s'atreveix a expressar-se amb normalitat. Per exemple podríem dir: "Ai mare, sembles una bleda soleiada, mira que no atrevir-te a demanar-li si podries anar amb ells a jugar a casa seva..."

BRENEJANT: Terme utilitzat per referir-se a les persones que estiugen al poble vingudes normalment del Barcelonès i rodalies. Sovint a casa a l'estiu es sentia a dir: "ja som uns quants més, els brenejants ja han arribat". 


EN VES DE...: Expressió utilitzada i sinónima de "en comptes de", per exemple: "en ves de fer tan esport podries estudiar una mica més..."

VEIES: Sinónim de "ves en compte". Per exemple: "veies que no t'enxampin que sinó et renyaran".

SUARA: Sinónim de "fa una estona", "a suara he anat a l'hort i he vist molts pardals".

LLOCA: Quan una pera presenta color negrós a l'interior es fa servir aquesta paraula per designar la caracterització "aquesta pera s'està tornant lloca", també podríem dir "aquesta pera s'està fent malbé de dins i comença a tornar-se negrosa". A vegades també s'utilitza per caracteritzar algú com ara: "nena, sembles una lloca" altrament dit: "tenir un aspecte poc cuidat, mal pentinada etc"

SAMANIAT: Fer rebombori, soroll. "Canalla, voleu parar de fer samaniat!!"

ASMARI: sinónim d'"armari". La veritat és que costa menys de dir "asmari" que no pas "armari". 

ESCOTORIT: Persona que té una cara viva. "s'ha tallat els cabells i fa cara d'escotorit". Una vegada treballant vaig dir a una companya que feia cara d'escotorida i la seva cara no va ser precisament d'alegria... 

OIDÀ: sinónim de "pots comptar". La gent gran sovint la utilitza per acabar una frase del tipus "oidà, què hi vols fer... noi..."

POTS PENSAR: Terme utilitzat entre converses per treure importància a un fet. "pots pensar,  no t'hi capfiquis".

CUSONA: terme que es refereix a algú que li agrada que el mimin. "és una persona molt cusona, sempre fa carícies".

BENEIT/A: identifica algú que ha dit alguna cosa que fa riure o esgarrifar. "és un beneit, va amb el cotxe per dins el poble molt de pressa".

"BO I...": És un terme que es fa servir com a sinònim de "estant...", podríem dir: "bo i assegut diu que li fa mal l'esquena", així mateix podríem dir també: "estant assegut diu que li fa mal l'esquena".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada